Aquell dilluns 17 d'agost tornavem al “Reus club de mar”. L'Enric i la Maria Roca vingueren a buscar-me a Reus i ens trobarem en aquell lloc amb la Silvia, l'Enric fill i l'Arnau.
Aquest disfrutà d'allò més quan va entrar als braços del seu pare dins el mar, fent moure els bracets i les cametes d'una manera instintiva que semblava com si ja sabés nedar, agradant-li aquell xapoteig tan que no s'en volia sortir.
Varem aprofitar les instal·lacions amb una vehemència ben notable, la taula, les cadires, la nevera, els vestidors i la dutxa, retornant-nos records molt agradables, principalment al matrimoni Trill-Marín, al seu fill Enric mentre que, a la Sílvia aquell indret no li proporcionava massa records, potser alguna vinguda al lloc esporàdica i poca cosa més, si no comptem amb la informació ben sabuda de què el seu marit Enric hi passà molt bones estones els seus anys d'infantesa i adolescència.
Com a penyora d'aquesta retrobada amb el club, l'Enric pare hi oblidà el seu “meyba” i la seva tovallola made in Tenerife, potser fou el preu a pagar per les llargues absències de no gaudir dels avantatges socials de pertanya a una associació tan emblemàtica. (algun soci lluirà amb cofoia alegria les prendes d'aquest descuit tan oportú)
Vet aquí que per a matar el “cuquet” de la gana vam anar al restaurant Soler (enfront mateix del club) a saborejar una bona paella de marisc (un xic salada) però regada amb un bon vi i aigua per a apaivagar la set.
La cita era a les Pobles i agafarem els cotxes per a concentrar-nos al lloc en qüestió on ens esperaven la tieta Maria, l'Anton Ramon, la Maria Neus i l'Albert i el primer encontre amb l'Arnau (protagonista de la jornada) fou d'allò més agradable. Tots, sense excepció, agafaren a l'Arnau en braços i aquest no s'hi fer estrany, tot al contrari, les seves rialles inundaren l'ambient i ompliren de satisfacció a tota la familia que s'abocà a fer-li caricies i juguesques, posant de relleu la traça que tenen amb aquests menesters doncs no endebades també són avis, besàvia i tiet.
Potser el moment culminant fou l'arribada del Miquel i la Sònia, amb la seva filla Maria que es mostrava, el primer moment, vergonyosa i esquiva, però que molt aviat va comportar-se autèntica i sincera i a poc a poc va impregnar-se de la calidesa i frescor de l'Arnau que començà a jugar amb ell amb carícies i petons, mentre el seu avi Albert no parava de disparar-los fotografies i més fotografies, mentre la nena vibrava i s'omplia d'alegria al costat d'aquell nedò tan petit.
No és d'estranyar doncs que, la decissió de l'Enric i la Silvia de emprendre el retorn cap El Prat, provoquès a la Maria un trastorn molt lògic, tenint en compte que no havia tingut el temps adeqüat per a estar amb l'Arnau i això li produí un verdader desassosec.
Arribà més tard el Miquel (el fill del cosí Miquel) que està estudiant a Salamanca i s'afegí al sopar que havien preparat l'Anton Ramon i els altres familiars i ens passarem una bona vetllada en aquell lloc tan estimat, al costat de la tieta Maria que desprenia, observant-la, aquella bona disposició que sempre ha tingut vers nosaltres i que tan estimem.
Segurament que la calor accentuava l'ambient d'una manera alarmant i no hi feia res que al lluny contemplessim el mar i esperessim una brisa marina que ens alleugès de tantes jornades xafogosses i enganxosses que no ens deixaven viure. No hi feia res, ni importava res, només aquella sensació tan agradable de passar i de gaudir d'una tarda nit a les Pobles, amb tan bona companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada