De Corcubión - Far de Fisterre - 13,66 km

Dilluns, 27 d'agost 2007

A les set del matí l'Enric ens porta a Corcubión i allí comencem l'última etapa del Camí.
Desprès de visitada l’església de Sant Marcos. Des del Campo do Rollo (parc infantil) un estret senderó empedrat (escales) puja entre paredons i amb vistes sobre la ria, fins l’aldea de Vilar.
Vilar (95 m. 77 hab.)
La pista asfaltada que hem agafat en el nucli urbà. mora a la C552, que creuem en el lloc de Sant Roc, per a baixar per un camí (font) que, ja sobre ferm de terra, gira a la dreta, sota els pins per a seguir a Amarela.
Amarela (90 m. 60 hab.)
Al final de l’aldea seguim les corves de la C552, per un camí (dreta) que baixa a Estorde, junt a unes granges de visons.
Estorde (9 m. 154 hab.)
Per la general baixem fins la zona de la platja per a tornar a pujar fins Sardiñeiro, amb entrada per la part dreta.
Sardiñeiro (12 m.)
El recorregut urbà està senyalitzat, però podem apartar-nos per a descansar al passeig marítim. Cap a Fisterre es conserva el traçat de l’antic Camí Reial, entre pins i eucaliptos, que evita la carretera fins trobar un mirador sobre el cap. Asseguts en un banc contemplant la magnífica vista de Fisterre, ens mengem els entrepans de truita que hem agafat a la casa rural, preparats per la senyora Trillo. En aquest punt torna a creuar la C552 per a rodejar la paradisiaca cala de Talón (camí alterat tras el naufràgi del Prestige) i retorna a la general, 500 m. desprès es desvia a l’esquerra, per la corredoira de Don Camilo, amb monument a Camilo José Cela, i entra per Calcoba en el llarg i agradable passeig maritim de Llangosteira.
Calcoba (11 m. 21 hab.)
El passeig maritim ens condueix a la vil·la de Fisterre. Des de Sant Roc, amb la creu de Baixar (s. XVI), s’entra a la localitat al costat de l’Ajuntament per a baixar al port i a l’alberg per la ria Santa Catalina.
Fisterre (24 m. 2970 hab.)
Des de l’alberg la Rúa Reial es perllonga fins la plaça da Constitución i la capella del Bo Suceso. En la carretera del Far s’hi troba l’ésglésia de Santa Maria das Areas. Per aquesta mateixa via resten 2,5 km. Fins la punta del famós promontori (far a 126 m. d’altura), on un parell de botes velles de bronze, col·locades pels amics del Camí el 1999, recorden que aquí acaben els postres passos com a pelegrins. Aprofitem que altres pelegrins han encés un foc on hi dipositen unes botes, roba i altres necessers i nosaltres també hi aboquem unes samarretes velles i altres peces de vestir ja inservibles. Aquest moment és irrepetible doncs allí acaben les llargues jornades de Camí, des de que uns anys enrere, com qui no vol la cosa, l'encetessim al pirineu navarrès, a Sant Jean Pied de Port amb suor, pluja, vent, boira i tempesta i en aquest moment el culminavem davant aquell mar on s'hi posaria el sol d'aquí a unes vuit hores. En tot moment en una inquieta deria de perseguir-lo per la terra ferma, direcció ponent fins que el gran oceà ens barrès el pas i impossibilitar seguir-lo. Es pot tornar per la pista que puja al miradoiro do solpor (posta de sol) i cap a l’antena remisora, des de la que hi parteix una pista (dreta) que circula próxima a la desrunada ermita de Sant Guillermo, abans visitada pels pelegrins. La maitexa pista baixa ja en forma de calçada encaixada entre murets, fins l’aldea de Insua. Pel camí fantàstiques vistes sobre Fisterre i el seu port, al sud i la platja del Mar de Fóra i el cap de Nave, al nord
Una de les il·lussions de l'Anton Ramon i del Francesc, no tant del Josep, és banyar-se a la platja de Fisterre i en retrobar-nos amb l'Enric i la Maria, ens posem els banyadors al cotxe i els dos primers, sense pensar-ho, brinquen sorollosament cap a l'aigua que, no estava freda, no! Estava glassada.
Dinem a Fisterre al Tira do Cordel i més tard anem a l'alberg a que ens facin les “fisterranes” que sense cap inconvenient ens les faciliten desprès de comprovar per les credencials que venim de Santiago.
Per a completar la jornada, amb el cotxe ens dirigim a Lires (ries altes) i al far de Touriñan, lloc esplendit per a contemplar el mar enfurismat xocant contra les roques d'aquell inmens mur que forma el far.
Tornem a la casa de Trillo i descansem mentre esperem un sopar suculent com ha estat la tònica de tota la nostra estada.

De Oliveiroa - Concurbión - 19,51 km.

Diumenge, 26 d'agost 2007

El llit on dorm el Josep a la casa rural és un desmuntable que a més de ser dur, cruix com una mala cosa i no deix moure't amb lleugeresa, per tant el Josep s'aixeca amb la sensació de no haver descansat gens ni mica.
Ens aixequem a les 6,20 h. I ens preparen uns entrepans de truita de patates per prendre mentre ens serveixen uns cafès amb llet i amb l'Enric anem fins el lloc on tenim d'emprendre l'etapa d'avui. Comencem a caminar quan són les 8 h., del matí.
Partim d’Olveiroa, agafant junt a un rentador, la corredoira que puja fins un pal d’alta tensió. Per la pista que es dirigeix a l’embassament de Castrelo iniciem l’ascens al cim do Sino. A la dreta seguim per un camí forestal des del que s’observen els bonics bosquets del Xallas. Aquest riu, avui replet de salts, presentava l’estranya peculiaritat de desembocar en cascada. Abans d’arribar a Logoso és precís salvar el pont de Valderripas, restaurat el 2005, sobre el regato d’Hospital.
Logoso (298 m. 40 hab.)
Des d’aquesta desolada aldea, emplaçada al peu del mont Castelo (castro). Trobem un bar on esmorzem i veiem assegut el nostre Georges Moustaki particular. Es perllonga en costa una pista de terra fins la d’Hospital, que deixem a la dreta.
Hospital (240 m. 57 hab.). (L'últim bar fins arribar a Cee)
Per un revolt abandonat de l’antiga carretera abastem la bifurcació en rotonda a Cee (Camino de Disterra) i Dumbria (Camino de Muxia). Plou a bots i barrals i trona i llampega, ens posem les capel·lines La gran fàbrica de carburs metàl·lics(Ferroatlàntica) ha tallat el Camí Reial i ens obliga a trepitjar l’asfalt fins la seva porta , enfront a la qual s’inicia un tram en bon estat de l’antiga calçada. Aquesta es perllonga en línia recte fins el cruceiro de Marco do Conto, però a partir d’aquí ha desaparegut la traça primitiva, per lo qual hem de donar un considerable tomb, per pistes de concentració (enfront es veu l’església barroca de Sant Pere de Bufantes, i al lluny el granitic monte do Pindo), fins el despoblat antigament anomenat de Fonte Santa on s’alça el santuari das Neves. Aquí trobem una noia catalana amb una amiga que també han quedat molt xopes de l'aigua caiguda. Comenten que a la fàbrica de carburs abans hi treballaven fins a 700 operaris i actualment només n'hi treballen 200. Pels cims de Pedras Loiras i A Cheda, que van essent repoblats amb eucaliptos entre els que ja s’albira l’atlàntic, les soledats es perllonguen fins l’ermita de Sant Pere Màrtir (a 312 m.) Aquí bevem dels dos brolls d'aigua de la font i veiem per primera vegada a la llunyania, el mar, al mont do Cruceiro da Armada, on una fita anuncia la primera visió completa del cap Fisterre. Tota aquesta zona va cremar-se l'any passat i baixem per un camí de pedres soltes molt difícil de transitar En el descens admirem també el mont do Pinto (609 m.), la ria de Corcubión, el cap Cee i Corcubión. La baixada és molt pronunciada fins Camiños Cháns.
Camiños Cháns (28 m.)
Per la C550 seguim ja per un carrer fins el centre de Cee, vil·la per la que accedim per l’esquerra pel Campo do Sacramento. En lloc de guiar-nos pels marcs, convé passar junt al pazo do Cotón, l’albereda i l’església parroquial.
Cee (6 m. 2835 hab.)
Si no pernoctem a Cee, recorrerem el replè pel fons de la ria, per entrar a la veïna vil·la de Corcubión. El Camí antic pujava a la dreta, rere l’Hotel El Hórreo, per la capella de Sant Antón (panoràmica sobre la ria) però avui també pot usar-se el passeig marítim.
Corcubión (12 m. 1705 hab.)
Trobem l'Enric i la Maria i anem a dinar a un restaurant on mengem sopes i fritada de peix.
Retornem a la casa rural de cal Trillo i ens dutxem i descansem per anar més tard a Muxia a visitar el santuari de la Vigen de la Barca i visitem la festa tradicional i la fira amb parades de productes típics, un forn de pa i músics pel carrer. Tot molt agradable.

De Negreira a Oliveiroa - 33,24 km.

Dissabte, 25 d'agost 2007

A les set del matí pugem les maletes al cotxe i deixem l'hotel de Santiago. L'Enric ens porta a Negreira i al mateix punt on ahir arribàvem comencem l'etapa d'avui.
Negreira (165 m. 2.212 hab.
Sortim de la vil·la pujant per alcançar des de la carretera de Noia, l’accés a l’església de Sant Xián (creceiro). Travessem el seu atri per unes escales, passar una porta i seguir entre cases fins un turó de frondoses i eucaliptos (alto da cruz). Rodejar un diposit d’aigua i desenboquem a la carretera que ens porta a Zas, desviant-nos per la dreta.
Zas (258 m.122 hab.)
En aquesta aldea hi comença un llarg trajecte per l’itinerari original que puja suaument la vall de Barcala, quedant la carretera sempre a l’esquerra. Fins a ella es traslladà el toponim de Camiño Real.
Camiño Real (284 m. 28 hab.)
Sempre en linia recte, desprès d’una pujada creuem una carretereta, essent precís seguir enfront per un senderó tancat que aviat s’aixampla entre els eucaliptos i creua una segona pista que condueix a San Mariño. Trobem un individu que pel seu aspecte ens recorda al cantant Georges Moustaki, va sol i te un aspecte bohemi i molt singular. Després d’un llarg tram pel cim accedim a Rapote.
Rapote (325 m. 53 hab.)
A la sortida de l’aldea recorrem un dels trams, entre prats i arbreda, més agradables de la jornada. Ens descalcem i ens remullem els peus al riu en un paratge magnific mentre un altre pelegrí que passava per allí també ens imita. Esmorzem els embotits i el formatge que va sobrar d'ahir al sopar. El nucli de Piaxe està próxim.
Piaxe (345 m. 55 hab.)
Retornem a la carretera de referència, costa amunt, en Portocamiño.
Portocamiño (378 m. 62 hab.)
Des del lloc de Cornovo ens desviem a la dreta per a seguir una série de camins de terra que ens retornen a la via asfaltada que corona un alt (431 m.) i es perllonga fins l’entrada a Vilaserio (baixada a l’esquerra)
Vilaserio (350 m. 80 hab.)
A 1,8 km. de l’alberg agafem a la dreta el camí a Cornado.
Cornado (338 m. 45 hab.)
Deixem a l’esquerra la font per a prendre la pista forestal que desemboca a la carretera de A Pereira a serra de Outes , que és precís agafar a la dreta fins trobar el desviament (esquerra) que per les tranquil·les pistes de terra de la parcel·lària ens condueixen a Maroñas.
Maroñas (323 m. 153 hab.)
Una via local segueix de Maroñas al veí nucli de Santa Mariña.
Santa Mariña (336 m. 69 hab.). Aqui trobem l'Enric i la Maria i dinem en un restaurant a prop d'allí. Desprès de dinar reprenem el Camí.
Sortim de l’aldea junt a una bona àrea recreativa per a desembocar a la carretera Santa Comba-Muros en A Mola . La seguim a l’esquerra i poc desprès la deixem per la dreta per a agafar la pista asfaltada a Bon Xesús.
Bon Xesús (375 m.)
Aldea practicament unida a la veïna de Gueima
Gueima (380 m. 54 hab.)
Aquí girem a l’esquerra per a continuar cap a Vilar do Castro.
Vilar do Castro (439 m. 45 hab.)
Al centre del caseriu es gira primer a la dreta i rere una casa amb paller, a l’esquerra, per iniciar l’ascens entre els cims Aro i Vello (fins els 482 m.). Un veí ha tallat el Camí el 2004 i fins que es resolgui el judici pendent serà impossible pujar a tan màgic lloc (existeix una pista que rodeja completament el cim) En el descens un gir a l’esquerra ens porta fins a Lago.
Lago (390 m. 114 hab.)
Retrobem el Georges Moustaki que està preparat amb una petita tenda per a passar-hi la nit, davant mateix i té el panorama esplendit del gran llac que dona nom al poble. Seguim fins el lloc de Portejiñas i d’aquí, a l’esquerra, per la pista local de A Picota fins trobar el desviament a Abeleiroas.
Abeleiroas (330 m. 30 hab.)
Una agradable pista local que rodeja el cim do Castelo (pinars) continua fins a Cortón amb la seva església rodejada pel cementiri.
Corzón (286 m.)
Baixem a la vega del Xallas fins el lloc de Mallón. A l’altre costat del pont, de pas estret per a automòbils i vianants, el concello de Dumbria principia en Ponte Olveira.
Ponte Olveira (270 m. 42 hab.)
Per desgràcia no hi ha alternativa a la carretera entre el pont i el desviament de Olveiroa (abans veiem la farmàcia) amb 1500 m. de recorregut.
Olveiroa (280 m. 161 hab.)
Amb l'Enric i la Maria anem cap a Muxia, a les cases rurals, on ens instal·lem en una d'elles, la casa de Trillo. Observem les fotos i la placa de la inauguració per part de l'ex-president de la Xunta, el Sr. Fraga i fem uns comentaris sobre la tendència política d'aquella familia.
L'Anton Ramon, l'Enric i la Maria s'en van a Muxia doncs els han informat que se celebra una festa de mercat medieval i ho volen veure. El Francesc i el Josep decideixen quedar-se i tombar pels contorns de la casa rural i arriben a una ermita que es troba prop d'allí.
Sopem a les 9,30 unes verdures bullides d'un gust exquisit i una lubina amb patates, postres, café i licor. Ens entonem perfectament parlant amb l'amo de la casa rural que no para de fer preguntes i amb una ironia molt fina fa una comparança entre els galecs i els catalans i no deixa gaire ben parats els andalusos que, per cert, un jove matrimoni amb un fill que ho són d'andalusos discrepan d'allò que està dient la anfitrió.

De Santiago de Compostel·la - Negreira - 21,26 km.

Divendres, 24 d'agoist 2007

Ens aixequem a les sis, per a sortir de l'hotel a les set. L'Enric ens acompanya amb el cotxe fins la plaça de l'Obradoiro. Seguim les instruccions de la guia i no trobem el primer senyal, retornem al piló, lloc de partida, i ara si, trobem el bon camí, desprès d'haver perdut una mitja hora amb l'intent.
El descens a Vidán, s’interromp per a seguir a la dreta per una roureda, per una muntanya d’eucaliptos, que concluo en Rúa i Moas de Abaixo. A partir d’aquest lloc per carretera salvem el rierol de Fontecova per a prosseguir per una zona de chalets a Carballal.
O Carballal (160 m. 109 habitants)
Es multipliquen les giragonces amb les pistes que presten servei a les zones residencials (Pedrido), per a retornar als eucaliptos en el cim Vilariño, per pistes de terra. El paisatge s’obre a la vall de Roxos, on es situa Quintans.
Quintáns (1609 m.)
Per entre les seves cases de pedra baixem fins els camps de cultiu i prats per a salvar el rehabilitat pont medieval sobre el riu Roxos. Una altra pujada (nous xalets) ens condueix fins el modest alt do Vento.
Alto do Vento (174 m)
Baixem a Ventosa per la carretera AC 453 condicionada de voreres.
Ventosa (109 m. 204 habitants)
El Camí traça un vuit amb la carretera, a través d’aquest nucli (pas baix emparrat) que pràcticament enllaça amb el de Lombao.
Lombao (93 m. 91 habitants)
Mesón, bar, tenda
Per la A453, en línia recte seguim fins el fons de la vall, desviant-nos a l’esquerra al pont i caseriu de Augapesada.
Augapesada (50 m. 134 habitants, bar)
Tras creuar la AC452 que segueix a Betamirans, comença el dur ascens fins l’alt do Mar de Ovellas. El camí ral antic fou recuperat i habilitat per la Diputació Provincial i conclou a prop d’una font.
Alto do Mar de Ovellas (272 m.)
Sempre sobre asfalt iniciem una suau baixada per Susavila on existeix una creu en memòria d’un home de Fisterra aquí mort el 1857.
Susavila de Carballo (163 m. 75 hab.)
La mateixa carretera deixa a la dreta l’escola, cruceiro e església de trasmaonte.
Trasmonte (220 ms, 91 hab. 2 bars)
Després de deixar a l’esquerra, l’aldea de Reino i creuar la de Burgueiros el descens conclou a la vora del Tambre, en un bonic llogaret de Ponte Maceira Vella.
Ponte Maceira (146 m. 27 hab.)
Es travessa el nucli monumental per a continuar a la vora del riu i, sota una carballeira, passar sota un arc del pont nou (s. XIX) Un camí herbós es perllonga entre la carretera de Negreira i els cultius fins a Barca.
Barca (147 m. 96 hab.)
Deixem la general per a pujar a l’esquerra per la pista de A. Chancela
Chancela de Abaixo (184 m. 191 hab.)
El nucli està pràcticament fos amb la vil·la de Negreira
Aqui acabem el trajecte d'avui. Entrem en un hotel restaurat i truquem a l'Enric i la Maria perquè vinguin a dinar. Desprès ens expliquen que s'han quedat a Santiago doncs han pogut veure funcionar el “botafumeiro”.
A la tarda tornem a Santiago doncs volem comprar geletes i algun record i passegem per la catedral i seiem per a veure actuar uns “pallassos” a la plaça.
L'Enric compra un formatge i més tard anem al supermercat Alcampo i comprem pa, embotit i pernil per a sopar i ho fem a l'habitació de l'Enric i la Maria.