Un àpat a "El Celler de Can Roca"

Aquell dissabte 30 d'abril del 2011 no seria un dia qualsevol i tot degut a la previssió feta set mesos abans amb la reserva avançada al restaurant de Girona “El Celler de Can Roca”, per un àpat degustació a la selecta cuina que fa tansols unes setmanes ha quedat classificada en segon lloc mundial del rànquing més prestigiós.

Amb el Vicenç el promotor d'aquesta experiència, el Ramon Vilà i jo, vam viure l'oportunitat de degustar els vint fragments d'aquella obra d'art, convertida en plats cuinats amb exquisidesa extrema.

Només a l'entrar i informar-los de la nostra reserva ens van convidar a visitar la cuina i rebre les explicacions del cuiner Joan Roca permetent-nos fer una fotografia amb ell.

Seguidament van acompanyar-nos fins la nostra taula on gaudirem d'una immensa visió del jardí darrera una gran vidriera transparent que semblava com si tambè estiguessim fora el jardí.

Hi començà el desplegament d'aquells plats:

Albet I Noya Cava El Celler Brut D.O. Cava

Fransola 08 D.O. Penedès

Olives caramelitzades

Bombó Campari amb aranja

Espina d'anxova de l'Escala amb tempura d'arròs de Pals

Teula de pollastre a l'ast

Calamars a la romana

Ensaladilla rusa

Brioche trufat amb moixernons i brou d'escudella

Escalivada amb suc de pebrots escalivats al fum de brasa d'alzina

Alberginia, pebrot,ceba i tomàquet

Carxofes amb foie gras i oli de tòfona

 

 

Gamba a la brasa amb brou acidul·lat de bolets

Sopa de ceba i nous crespianes amb comté. Pa de pessic de nous

Llenguado amb oli d'oliva i sabors del Mediterrani

 

 

Fonoll, bergamota, taronja, pinyons i olives verdes

Calamarcets amb roca de ceba i algues

Rogers farcit del seu fetge, amb suc de les seves espines, sagí i gnochis de patata

 

 

 

Adaptació de steak tartar amb gelat de mostassa

Tomàquet especiat, compota de tàperes i llimona, praliné d'avellanes, salsa berarnesa, pansa d'oloroso, mantega de porradell, pebre sechuan, pimentón de la Vera i curry, boletes de gelat de mostassa, fulles de mostassa, cebetes amb vinagre

Xai amb pèsols i menta

Sorbet de destil·lat de llimona

Vainilla, regalèssia, caramel i olives negre garrapinyades amb gelat de vainilles de Tahití

Viatge a l'Havanna

Xocolata i fava de cacao

Préssec, mel i rosa

Meló i flor de taronger

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb el somellier Josep Roca vam visitar el magnífic celler amb més de 2300 referències de vins de tot el món i els diferents departaments per denominació d'origen amb una observació més atenta a la D.O. Priorat, fent-nos diverses fotografies amb ell i rebent les seves explicacions més acurades.

 

 

 

 

Comença un desembre

Un desembre fred omple el meu univers de misteri i intriga i m'aboca una vegada més a sortir al carrer il·luminat, encara que amb més moderació degut a la crisi econòmica. Molta gent al voltant mentre sona una nadala coneguda i la quitxalla va i ve amb una rialla a la boca o es persegueix corrent mentre la mare els crida perquè tornin amb ells. El llum d'un aparador fa ziga zaga i sembla que el seu reflexe es mogui seguidament.

A la plaça un gran pessebre es envaït per una multitud observadora i atenta i els tres personatges estan en el seu paper clàssic i etern, la mare, el pare i el nen que tothom enten i tothom contempla i que s'ha repetit en els segles dels segles i a creients i no creients ens uneix les seves formes i argument com una manifestació cultural nostra que es repeteix tots els anys i ens renova i ens fa portadors de la nostra tradició antiga.

Les parades de figuretes de Nadal ho envaeixen tot. La plaça està atapaida de compradors i “mirons” que ho toquen i ho remenen i pregunten el preu de cada peça. Hi ha ponts, casetes, arbres, els reis mags, els pastors, el dimoni, gallines, ànecs, bous, mules, el caganer... Aquest sí que té éxit. N'hi ha de totes les mides i formes i sempre, en cada pessebre particular a les cases no hi pot faltar. És segurament la peça més nostrada i característica dels nostres betlems cassolans.

Aprofitant aquest pont, vam anar a l'Albiol el passat dissabte, l'Antoní, el Vicenç, el Ramon, el Miquel i jo i aquesta fou una sortida clàssica de desembre doncs no vam pujar dels 6 graus de temperatura i l'aire gelat se'ns filtrava fins els ossos

Pel camí del mas de Tinet pugem cap a la serra del Pou i baixem pel grauet de l'Estelada, de retorn al poble. Aquest recorregut està marcat fer-ho en tres hores, però nosaltres n'hi vam estar quatre, desprès d'un esmorzar amb taula i seients inclosos. La comoditat per damunt dels sofriments!

Més recursos anticonstitucionals

La maldad en el pensament politic “espanyolista” i concretament sobre el fre que volen imposar a la llengua catalana, és sempre i de sempre, la negació al respecte a la diferència, la no acceptació a una realitat mil·lenària evident i que té el dret inqüestionable de ser la llengua predominant i hegemònica en la nostra demarcació territorial i nacional amb llengua pròpia.

Si no fem prevaler aquesta situació vehicular preferent a Catalunya, on diantres la tindrà?...

Les politiques i persones que emprenen campanyes i obren recursos anticonstitucionals amb l'argument de no discriminar als castellano parlants, quan prenen aquestes decissions no tansols discriminen als catalano parlants sinò que comdemnen a l'empobriment cultural i de personalitat pròpia dels catalans, als quals ens mou un sentiment col·lectiu dins un univers amb característiques pròpies que ens empenta i anima a seguir endavant i així ha estat en el transcurs de la nostra història.

Allò que és evident, per favor, deixeu funcionar. Possicioneu-vos a l'únic costat possible per a fer prevaler la convivència aconseguida i tots hi sortirem guanyant.

Els ciutadans que viuen aquí des de l'emigració massiva dels anys 60 i que han contribuit al desenvolupament i riquesa de Catalunya, han deixat les seves arrels en els seus fills i nets i el millor llegat que moltes d'aquestes persones han trobat, és viure amb normalitat en el coneixement de la llengua catalana i no han deixat en cap moment la dels seus pares i avis, però ara formen part d'una cultura i d'un estatus propi que els omple i satisfà. Aquesta hauria de ser la meta i no dividir-nos en dos bandols, els de casa i els de fora. Aquest, crec jo, hauria de ser el camí a seguir.

Aquestes mesures deixan ben evident que la seva voluntat no és salvar als possibles discriminats per la llengua, sinò el que realment volen aconseguir és la decadència i desaparació de la llengua catalana.

Tots els qui vivim aquí ja sabem que no es discrimina a ningú per raó de llengua ans al contrari, som els de parla catalana els qui patim el domini del castellà en molts dels àmbits qüotidians i ens mostrem en general, flexibles a aquest fet.

Si s'entengués una Espanya on tots hi puguèssim viure i deixessim de fer-nos la punyeta i el respecte i orgull fos clau de present i de futur entre tots els pobles peninsulars, segurament que tots hi sortiriem guanyant.

Però com aquest no és el camí triat, les minories majoritàries ens hem de fotre i ara també en democràcia.