Dia de turisme per les ries baixes

Dijous, 23 d'agost 2007

Avui és dia de relax i pensem fer turisme d'una manera tranquil·la . Per començar ens aixequem a les vuit per a sortir de l'hotel a les nou del matí, desprès d'haver-nos pres uns tallats per a trencar el desdejuni.
Agafem el cotxe conduït com sempre per l'Enric, i ens dirigim a visitar les ries baixes. Ens aturem a Padrón, localitat que segons la història o més aviat la llegenda sempre ha estat lligada a l'apòstol Santiago. Aquí va predicar i arribar desprès de la seva mort quan els seus deixebles, Anastasio i Teodoro, el transportaren en una barca de pedra (segons conta la tradició) acompanyat d'àngels que l'indicaven el camí. Aquest fet es representa avui a l'escut de la vil·la. L'apòstol va deixar impresa la seva petjada en diferents llocs com el Santiaguino. El Pedrón, pedra romana de la que es diu fou on lligaren la barca que portà les seves restes i que avui és sota l'altar major de l'església parroquial.
Padrón, bressol de tradicions xacobees, aportà a la cultura gallega i internacional figues de renom com, Camilo José Cela, premi nobel de literatura, Rosalia de Castro, Macias o Namorado, Juan Rodriguez de la Cámara o Alonso de la Peña y Montenegro.
Des del convent del Carme, construcció del segle XVIII, es pot observar una preciosa panoràmica de l'extensa vall que formen els rius Sar i Ulla.
Padrón compta amb un passeig agradable, a la vora del riu Sar, aquest ens l'ofereix el passeig de l'Espolón. Tots els diumenges es converteix en un concorregut mercat, el més reconegut de Galicia.
Esmorzem en un bar d'aquest poble on ens atenen amb molta amabilitat i seguidament anem al mercat on comprem,entre d'altres coses, oruixo gallego.
Seguim el trajecte cap a Cambados, bressol del vi Albariño i entrada amb O Grove a les ries baixes per un magnífic pont que ens portarà a la illa de la Toixa.
Comprem uns collarets de petxines i el Francesc és increpat per una venedora ambulant, a la qual ell ha demanat de fer-li unes fotos i a l'hora de comprar unes peces de souvenir ho ha fet en una altra parada, sota l'atenta observança de la primera venedora.
Retornem a O Grove on hem dinat pops, xapirons, musclos, etc. i ens hem aturat a Cambados a visitar la ciutat
Retorn a Santiago per una carretera col·lapsada i hem arribat a les nou tocades. Hem anat al supermercat Alcampo a comprar aigua mineral i desprès hem sopat en un restaurant del centre comercial, a prop de l'hotel.

De Lavacolla - Santiago de Compostel·la - 9,98 km.

Dimecres 22 d'agost de 2007

A les 7 del matí ens aixequem i desprès de prendre'ns un cafè amb llet al bar de l'hotel, l'Enric amb el cotxe ens porta a Lavacolla per a poder començar la ruta d'avui que ens portarà, per fi, a Santiago, primera meta del nostre pelegrinatge.
És encantadora la pelegrinació per aquests paratges, de vegades ombrivols, creuats de regates i plantats de boscos. Són poblats generalment petits, de vegades d’una o dues cases, amb bones fonts i, de tant en tant, l’ermita o l’església rural.
Lavacolla “Lavamentulo” del Calixtino on els pelegrins es rentaven , per a presentar-se així davant l’Apostol. El Camí creua la carretera i sobre asfalt, travesa Vilamaior, puja al puig fins a San Marcos, poblat al pujol del Monxoi i segueix fins el cim del Monxoi o Monte del Gozo, li donaren aquest nom els pelegrins perquè des d’aquí veien, per primera vegada, les torres de la Catedral compostel·lana. En venir agrupats , pujaven a carrera oberta i proclamaven rei de la pelegrinació al primer que arribava al cim. Ara corona el cim un monument commemoratiu de la IV Jornada Mundial de la Joventud, que tingué aquí la seva acampada i el seu fonamental desenvolupament l’agost de 1989, presidit pel Papa Joan Pau II, amb la presència de 500.000 joves de totes les parts del món. I allí continuen unes magnífiques instal·lacions d’acollida pels jacobites.
Del Monte del Gozo, desprès de segellar les credèncials deixant a l’esquerra la moderna urbanització i, a la dreta l’ermita de San Marcos, es baixa per un camí encara tranquil per a entrar a la voràgine de la circulació.
Si es segueix l’antic Camí, a de començar-se per travessar “l’auropista de l’atlàntic”, arribar a l’ermita de Sant Llàtzer, que tingué adjunta una lleprosseria.
Una altra alternativa s’ofereix al baixar del Monte del Gozo. Des de l’ermita de San Marcos, seguir a l’esquerra per la part meridional del puig, creuar l’autopista, el riu Sar i el ferrocarril, pont rere pont i, arribar al barri i ermita de Sant Llàtzer.
Desprès de deixar enrere la bifurcació de la carretera, segueix a l’esquerra el Camí, pel carrer dels Conxeiros, de gran impacte a l’actualitat i, entra a la rua de Sant Pere, deixant a l’esquerra l’ermita de San Roque, el cruceiro i l’església de Sant Pere.
Esmorzem al Mesón del Jamón, i continuem la marxa fins desembocà a la Porta do Camiño o “Puerta Francigena”, seguint per la rúa das Casas Reais, Animas, Plaza de Cervantes i Azabacheria. Plaza de la Inmaculada (el “Paraiso de Aymeric) per a entrar a la Catedral per la Porta Nord, la de Azabacheria, a baixar per l’Arc del Bisbe, fins la Plaza de l’Obradoiro. Als anys Sants , era més freqüent, desdoblar per l’esquerra per la Via Sacra i entrar a la catedral per la Porta Santa.
En arribar a la plaça de l'Obradoiro en mig d'una multitud de pelegrins, turistes i visitants, commoguts pels sons d'unes gaites i per l'emoció del lloc i del fet en si, ens abracem efusivament i amb els mòbils ens comuniquem amb amics i parents per a impregnar-los de tan bona sensació com en aquells moments sentim, mentre no parem de disparar les nostres càmeres fotogràfiques per enregistrar aquell moment.
Assistim a la missa de 12, que és la de benvinguda als pelegrins i entrem en contacte amb la ciutat i seguidament ens posem a la cua i rebem la compostel·lana que tan d'esforç ens ha costat. Dinem en un restaurant fora del centre urbà on som molt ben atesos. Tornem a la catedral i pugem a abraçar el sant i visitem el museu de la pelegrinació i veiem projectar-se tot l'itinerari últim des de Sarria.
L'Enric i la Maria han aprofitat el dia per anar a La Corunya a visitar el tiet i les cosines de l'Enric.
La Catedral Ja hem recorregut el seu perímetre exterior i podem així valorar la magnitud i recordar la història de la seva construcció. Sobre el sepulcre de l’Apòstol, en un cementiri romà, va començar a aixecar-se un petit mausoleu, exactament a sota d’on ara es troba l’altar major de la Basílica, com s’ha comprovat en les excavacions de 1789 i 1946-1959. Sobre aquest monument que troba el bisbe Teodomiro cap el 813, aixecaren dues petites esglésies els reis asturs Alfons II el Cast i Alfons III el Magne. Ambdues esglésies les destrueix Almansor el 997, mentre els ossos de l’Apòstol havien estat amagats fora de Compostel·la. Les reedifica el bisbe sant Pere Mozonzo els últims anys del segle X i s’inaugura el 1003.
Alfons VI i el bisbe Diego Pelaez emprenen la construcció de la Catedral actual, que comença el 1075 i la continua i acaba el bisbe Diego Gelmirez (1100 - 1140) aconseguint el monument cimera del romànic espanyol. La seva planta de creu llatina, tres naus, creuer també de tres naus, capçalera semicircular amb girola. Sobre les naus laterals s’obren tribunes. És excepcional la riquesa escultòrica dels capitells, portes i sepulcres. En el recorregut interior només podem asenyalar poc més que el títol de les seves capelles, començant per la nau septentrional. Capella del Críst de Burgos (1664). Capella de la Comunió (1170), Santa Catalina. En el creuer septentrional, Sant Antoni, Sant Andreu. La Corticela es construí exenta de la Catedral, Esperit Sant, Concepció. A la girola, Sant Bartolomé (segle XIII), Sant Joan Apòstol (segle XVI), Ntra Sra. La Blanca (segle XIII). El Salvador (1380), Puerta Santa o de los Perdones, Azucena (segle XVI), Mondragon (segle XVI), Pilar (segle XVII). En el creuer meridional, Porta del Tresor on es guarden les joies extraordinàries. Porta del Claustre i Claustre, un dels més bells i grans d’Espanya, en estil gòtic florit, amb interessants Museus i Arxius, Porta de la Sagristia. En la nau meridional, Sant Ferran i Tresor, Relíquies i Panteó Reial.
En la Capella Major, entrades a la Cripta i Sepulcre de l’Apòstol.
En l’exterior, admirem la façana occidental o de l’Obradoiro (obra de l’or) de l’arquitecte Casas i Novoa (1738-1750), simila un monumental retaule flanquejat per dues altes torres, és típica mostra del barroc gallec. Oculta la portada romànica, el Pórtic de la Glòria, del mestre Mateo, obra cimera de la Catedral, de finals del segle XII. Grans estàtues presidides per la de Santiago en el partdellum i el Santo das Croques. Sota del pòrtic amb entrada pel carrer, la Catedral Vella. Al costat, a l’esquerra, amb porta també al carrer, el Palau de Gelmirez (segle XII), obra mestre de l’arquitectura romanica-civil. Porta de les Plateries, en el creuer meridional, datada el 1103, és una joia del romànic. S’atribueix al mestre Esteban, que treballar a Sant Isidoro de Lleó i a la catedral de Jaca. La Porta Santa, oberta a l’àbsis, la dornen 27 estàtues de granit (segle XII), La Porta de l’Azabacheria, en el creuer septentrional, fou substituïda el 1765-1770.
La Ciutat. Deambular per les rues compostel·lanes és viure una sorpresa constant. La tradició, la història, l’art, la religiositat popular, ens sorprenen en cada racó, ens parles a cada pas. Desgraciadament no l’hi és possible al pelegrí recórrer tanta rua i encreuament, ni visitar tots els monuments. Assenyalarem a manera d’índex, la llista de les més importants. Començarem per la plaça de l’Obradoiro o d’Espanya. Col·locats enfront les torres de la Catedral, tenim a la dreta , el Col·legi de San Jerónimo (segle XVII), amb portada del XV, darrere el Col·legi de Fontseca (1544). A la nostra espatlla el Palau de Rajoy, renaixentísta, seu de la Xunta. A l’esquerra, l’Hospital Reial, plateresc, avui sumptuós “Hotel dels Reis Catòlics”.
Convent de Sant Francesc amb el monument al Sant davant de la portalada, Monestir de Sant Martin Pinario (segle XVII), Església de Sant Martin (segle XVII), Monestir de Sant Pelaio (segle XVIII), Convent de Dominics (segle XVIII), l’església del XIV.
A més del molt que queda per veure a Santiago, demana una visita pels voltants, l’església de Santa Maria del Sar, romànica del XII, amb la sorprenent inclinació dels pilars. Pelegrins hi havia i no pocs que, desprès d’haver recorregut cents o mils de km. encara els hi quedava alé per arribar-se al finis-terrae, a més de 100 km. i comprovar que allí finalitzava el món.
Finalitzem també nosaltres amb la prosa d’Aymeric Picaud, el cronista pelegrí del segle XII i les seves recomenacions per a l’acollida dels pelegrins:
“Els pelegrins, tant pobres com rics, tenen de ser rebuts , amb caritat i veneració per tots els pobles i gent quan van o tornen de Santiago. Qualsevol que els aculli i convenientment els doni hostatge, no solament rebrà com a hoste a l’Apòstol, sinó que també al mateix Senyor”
A la tarda, cap el tard, tenim la sort de veure funcionar el “botafumeiro” gràcies a la demanda d'un alcalde d'un poble andalús amb motiu de una visita col·lectiva a la ciutat.
Ens retrobem amb l'Enric i la Maria i sopem junts a Casa Manolo, un lloc típic de Santiago.

De Castañeda - Pedrouzo - Lavacolla - 35,36 km.

Dimarts, 21 d'agost 2007.

A les 6,30 del matí hem fet un cafè amb llet a la Cabaña i ens hem acomiadat de l'encarregat i de les noies que ens han atès amb tanta correcció durant tota la nostra estada, doncs més tard, l'Enric i la Maria farien el trasllat de maletes a l'hotel Tryp de Santiago.
Amb el cotxe l'Enric ens ha portat fins Castañeda, per a començar l'etapa d'avui.
Aquí el Camí gira a l’esquerra, baixa per Pedrido a Rio, puja i baixa el turó, creua la carretera i, pel mig d’un bosc, arriba al riu Iso, el passa per on hi hagué un hospital i va travessant els poblats de Ribadiso de Baixo, Ribadiso de Riba i Ribadiso da Carretera, aquí Camí i carretera s’uneixen i junts, per un túnel, entran al poble i es dirigeixen a:
Arzúa és una vil·la important i en ple auge. Fins a Santiago ja no trabarà el pelegrí una altra igual. Els agustins fundaren aquí el convent de la Magdalena al segle XIV i l’adjunt hospital. Avui nomès hi queda l’església i en no molt bon estat. Més endavant la parròquia de Santiago amb dues bones imatges del titular a l’interior, una l’efigia com a Pelegrí, l’altra com a Matamoros.
Per la rua do Carmen abandona el Camí Arzúa que deixa el carrer i segueix recte, passa junt a la “font dels francesos”, baixa cap al rierol i s’introdueix per la roureda on troba el caseriu de As Barrosas i, aviat l’ermita de Sant Llatzer. Aviat a la sortida del poblat han tallat el Camí, uns 200 m., per aixó es precís girar a la dreta i entrar a la propera carretera i seguir per ella, uns pocs metres i seguir a l’esquerra per l’antic Camí, travessar el riu Roido i entrar al poble del mateix nom Roido.
El Camí torna a desaparèixer i és precís tornar a la carretera N-547, seguir per ella uns 500 m. per agafar a la dreta una pista de concentració que va passant pels poblats de Fondevila, Cortobe, Pereiriña, aquí travessa el rierol Ladrón per Ponteladrón, per a seguir per Tavernovella, Calzada, Calle, aquí esmorzem al Bar Lino. Trobem dos professors valencians interins que estan destinats als instituts de Tortosa i Tarragona i critiquen a molts pelegrins que van tan de pressa que s'obliden d'observar les joies arquitectòniques del Camí així com saborejar l'encant dels boscos magnífics per on passem, només estan pendents d'arribar el més aviat possible i poder trobar alberg disponible a cada final d'etapa.Seguim per Boavista, Alto, Salcedo, per on Camí i carretera es toquen, però es separen a la sortida del poblat i marxen, aquesta per l’esquerra i aquell per la dreta. El Camí creua la carretera que deixa a la dreta i puja al turó on s’assenta el poblat Xen i baixa a Ras on torna a creuar la carretera per a seguir a Brea, baix el rierol, passa junt al caseriu de Rabina aquí el Camí desapareix en llargs trets pel que és aconsellable tornar a la carretera que queda a l’esquerra, molt a prop, i seguir per ella fins a: Empalme on, a la dreta es torna a agafar el Camí per arribar al poblat Santa Irene, amb ermita dedicada a aquesta santa.
Novament Camí i carretera s’uneixen, per a separar-se seguidament. el camí segueix recte, mentre la carretera descriu una gran corba per l’esquerra per a passar desprès a la dreta, mentre que la Calçada segueix recte per l’esquerra a Rúa. Des d’aquí i trepitjant bon ferm, es baixa al rierol que dona nom a l’immediat poblat de Burgo on creua la carretera i segueix a Arca (Pedrouzo)
Travessa el bosc i arriba a Sant Anton, novament al bosc, per arribar a Amenal passa el rierol del mateix nom i creua la carretera. Aviat es troba Cimadevila i segueix per pista forestal deixant a l’esquerra l’aeroport de Lavacolla, per entrar a la carretera N-547, i baixar per ella fins l’encreuament de Sant Poio, travessa aquest poblat segueix i creua la carretera de Sigüeiro i marxa, per pista de terra, fins el riu i poble de Lavacolla.
Per culpa de no trobar retolades les aldees per on anem passant, el cas és que ens hem passat Pedrouzo i hem seguit el Camí uns 10 km. Més i això ha fet que dinéssim a les cinc de la tarda en un restaurant de Lavacolla, El Portal de Santiago mentre pel mòbil hem pogut comunicar-nos amb l'Enric, que no ha sigut fàcil per manca de cobertura.
Desprès hem anat a l'hotel i no hem volgut visitar Santiago fins que demà hi arribem a peu.

De Palas do Rei - Castañeda - 23,36 km

Dilluns 20 d'agost 2007

Ens costa bastant d'aixecar-nos del llit, prenem un cafè amb llet al bar de la Cabaña i sortim a caminar, tocades les set.

En el Campo dos Romeiros, sota de la vil·la es reunien aquests i, per l’actual carretera N-547, passaven el riu Roxán, deixant la carretera a l’esquerra, seguien a Aldea de Riba, continuaven a Gaiola de Riba i aquí perdut el Camí antic, te de passar-se a la carretera per a deixar-la aviat i retornar al Camí que surt per l’esquerra i es dirigeix a San Xulián do Camiño. L’església és un petit temple romànic (segle XII), dedicada a Sant Julian, hosta de pelegrins a quí es profesa gran devoció per aquests contorns. També aquí és lloc d’evocacions i encanteris. Esmorzem en un bar de los Somoza, mengem pa amb tomàquet i pernil, servit per una senyora que ens parla en català i ens diu que és de Lleida i ens atent amb molta amabilitat. Ens ensenya uns hòrreos d'origen celta. Queden propers els “Pazos de Ulloa”, inmortalitzats per Pardo Bazan i el Castell de Pambre (segle XIV), sòlida fortalesa, única que resistí impassible les escomeses dels “Irmandiños”.
El Camí segueix recte a les dues cases, l’antiga i la nova, de Pallota, baixa per una densa arbreda a Outeiro da Ponte, travessa el riu Pambre, passa per Pontecampaña i, puja custodiat per carballos - roures en català- cap a Casanova. Sobrepassa l’humil cota i baixa per a tornar a pujar desprès al caseriu de Porto de Bois, escenari que fou de la agnant batalla entre els Trastàmara i el comte de Lemos, partidari de Pere el Cruel. El comte fou derrotat i fugí a Londres, on l’hi arribà la mort el 1376. Una altra fondalada i nova pujada a Campanilla, última aldea de la provincia de Lugo.
La província de La Corunya s’inicia amb les cases de Cornixa. El Camí s’uneix, alguns metres, a la carretera i se separa d’ella, per l’esquerra, per arribar baixant per l’antiga calçada, encara visible i utilitzable en diferents trams, a Leboreiro -camp de llebres, com diu el Calixtinus- Simpatic poble de regust medieval. Una senzilla esgléisa romànica (segle XIII) dedicada a santa Maria, mostra en la portada una imatge de la Senyora, Enfront la església, una casa, fundació dels Ulloa per hospital de pelegrins. Baixa el Camí al riu Sec, que travessa per un senzill pont medieval, anomenat de la Magdalena, entra a Disicabo i segueix per una pista, ombrejada de xops i seguida d’un bosc. La carretera que va per la dreta i per la que el Camí es toca en un punt, pot servir de referència, porta la calçada a Furelos, amb la seva esgléisa parroquial dedicada a sant Joan. També es recorda aquí un hospital de pelegrins. El riu Furelos, es passa per l’interessant pont medieval de quatre arcs -la porte velha-. Per la antiga calçada, quines pedres encara es trepitgen , s’entra a:
Melide Mellid per els de la Messeta, important centre medieval i xacobeu. A l’entrada de la vil·la es trobava l’hospital de Santi Spiritus, documentat a 1735. Fins a ell arribava el Camí asturià que a Lleó s’havia apartat del francés, per a conduir a sant Salvador d’Oviedo. Annexe estava el monestir de Sancti Spirius. La seva església romànica fou traslladada al Camp de Sant Roc per a servir de seu a la parròquia de sant Pere. De l’església romànica nomès es conserva la portada i, a l’interior, les pintures murals (segle XV), amb escenes de Santiago Matamoros. També aquí es visita un musseu local “Terra de Melide” amb peces excel·lents d’aquesta vil·la, que es considera el centre geogràfic de Galicia. Al carrer principal es visita la moderna i barroca Capella del Carme, solar del desaparegut castell de Melide. A la sortida al barri de Santa Maria, l’església de Ntra. Sra. de Melide, romànica, d’una sola nau i àbsis decorat amb pintures murals. Prop del temple corre el rierol de sant Llatzer, per allí hi hagué un hospital i una església dedicada a aquest sant, ja desapareguts.
Puja el Camí al proper poble de Carballal, segueix al caseriu Ponte de Penas, per a baixar pel bosc de roures, pins i eucaliptes al riu Raido i per bosc i camí de terra s’entra a: Raido per carretera i camí que s’aparta de la carretera, per calçada ombrivola arriba a la casa de Parabispo per a baixar pel bosc al rierol Peiserro i arribar a: Boente de Riba i Boente de Baixo, dos barris amb l’església dedicada a Santiago i imatge sedent de l’Apostol. A la mitad del poble el Camí s’uneix a la carretera que abandona a la sortida, per la dreta, per a deixar-la aviat per l’esquerra i baixar en pronunciat descens, passar el riu Boente i començar la forta pujada.
A dalt, Camí i carretera tornen a unir-se i així passen per Pomariño Abans d'arribar a Castañeda trobem l'Enric i la Maria que ens esperen amb el cotxe i entren a Castañeda, amb l’església parroquial dedicada a Santa Maria. Segons les dades d’Aimeric, a Castañeda cremaven als forns la calç per la construcció de la catedral de Compostel·la. Ja havia anunciat que, de les pedreres de Triacastela, portejaven els pelegrins pedres fins a Castañeda.
Dinem al restaurant de La Cabaña on estem allotjats. A la tarda ens desplacem a Lugo i mentre l'Enric i la Maria fan una visita a una companya de treball de l'Enric, nosaltres aprofitem per visitar la ciutat i fem un recorregut complert per la seva llarga muralla per a justificar encara més la nostra predisposició de pelegrins.

Per a complaure el Josep, hem demanat taula per a sopar a l'hostal Vilariño, el mateix on hi va estar allotjat el Josep M. Espinàs en la seva estada a Palas do Rei i com no han complert les perspectives descrites en el seu llibre "A peu per Galicia", les brometes i insinuacions han estat el plat del dia següent i dels altres que vindran. El Josep ha tingut que callar i tragar, tot al mateix temps.