Enfotem-nos-en de la dissort del sobirà company “Carnestoltes I” (cavaller de la rauxa i la disbauxa), enemic del sentit comú, que ha tornat a la monarquía, desprès d'uns minuts de proclamació repùblicana i d'uns anys de forta pandèmia de virulentes conseqüències que l'han humiliat i convertit en el Rei de la Burla, del Desenfré, de la Xùleria i del Frenesí, sense límit, fruidor de la festa i el desacatament a les normes i als bons costums de la gent assenyada i correcte que abunden arreu la resta de l'any.
Totes les qualitats vicioses de sa Majestat, fumador de tabac cubà, bevedor de malta exquisit, ensumador d'herbes prohibides, xarrupant dolces malvesies, encisador amb les belles dames cabareteres i de lleugera reputació, que alternen les timbes més selectes de casinos i burdells.
Tota aquesta disbauxa de vici i corrupció l'ha superat i un excés de pneumònia i bronquitis aguda ha fet que tinguem d'enterrar les seves despulles sense penediment ni contrició, en una gran encesa a la plaça i abocant els prejudicis i rebel·lies del nostre gran Encisador, donant-li el comiat de la festa i esperant retrobar-lo amb una nova fesomia, l'any que ve.
Sense penediments ni punyetes excessives, desafiant els avatars i sorpreses de la vida, acomiadem “Carnestoltes I” amb un somriure, engrapant una “clotxa” exquisida, i mostrant un grat record a aquells que ja no ens poden acompanyar en aquest dia.
