Dijous, 21, divendres, 22, dissabte, 23 i diumenge, 24 d'octubre del 2021. magnífica estada a la vall d'Aran.
El dijous 21 d'octubre del 2021, a les 14 hores hem sortit de Reus, amb els cotxes del Robert i del Baldiri, l'Antoní, el Gazquez, el Robert i el Marín i el Joan, el Jaume, el Miquel i el Baldiri.
El trajecte ha estat ben endreçat i hem complert el temps marcat fins arribar a Aren on hem parat per anar al servei i hem aprofitat per a fer uns refrescs i uns cafés, qui n'ha volgut.
Hem seguit el trajecte cap a Pont de Suert fins arribar al tunel de Vielha on, degut a unes obres hem anat en pas lent mentre un obrer amb cara somrient ens feia senyal que ens invitava a passar.
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha Mijaran i del terçó de Castiéro. El municipi de Vielha e Mijaran es va constituir el 1970 arran de la fusió de Vielha, d'Arròs e Vila, Betlan, Escumhau, Gausac i Vilac.
El seu nom significa vella, nom que es donava a la població principal d'una vall en els Pirineus occitans, que solia ser la més antiga. Altres exemples d'aquest cas són Vièla de Aura i Vièla de Loron.
Té una situació central a la vall i s'aixeca a 980 m d'altitud, a la confluència de la Garona amb el seu afluent el riu Nere. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Elh Pont de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.
El 2005 tenia 3.156 habitants, que representaven més de la meitat de la població total del municipi, i el 2019 havien pujat a 3.491 habitants. És el centre comercial i de serveis de la vall.
Amb una boira ben espessa i un plugim pixaner arribem a la vall i ens dirigim als dos apartaments del Miquel on farem estada.
Sortim a visitar Vielha i comprem diversos articles que ens manquen per a sopar i per emplenar la nevera i anem al café París on saludem al seu propietari i bevem unes cerveses així com l'hi demanem si demà ens farà uns entrepans doncs tenim intenció de anar-hi a esmorzar.
El sopar d'avui va a càrrec del Baldiri que ha fet anys i ens convida a unes coques en recapte i un bon vi del Montsant. No cal dir que el felicitem ben cordialment i brindem per la seva salut.
El
22 d'octubre del 2021, desprès d'un sobtat despertar per part del
Marín i una bona crítica per aquest fet, per part dels residents en
el mateix apartament, ens treiem el son de les orelles i segons
haviem quedat el dia anterior, a les nou del matí ens trobem al café
París on esmorzem uns minis entrepans amb un bon vi de Rioja i els
cafés i licor corraponent.
El Miquel, el Baldiri, l'Antoní, el Robert i el Marín, pugem en cotxe fins a Gausac i en una esplanada deixem el cotxe per a començar l'excursió cap a l'ermita de la Mair de Diu des Nhèus.
Quan
arribem a dalt prenem a l’esquerra un antic camí forestal. Al cap
de poc deixarem a la dreta una borda i a l’esquerra trobarem una
bassa pràcticament seca.Continuem pujant i al final arribarem a la
Pleta des Anhets on tenim un prat i una casa . Seguim rectes pel prat
i al final del mateix enllacem amb un caminet que continuem cap a la
dreta.
Continuem
per aquest camí fins que al final després d’una baixada rocallosa
trobem una pista no asfaltada que seguim a l’esquerra que ens
portarà a una àrea de pic a l’ermita de de la Mair de Diu des
Nhèus (Mare de Déu de les Neus).
Si
bé durant una bona part del trajecte l’únic paisatge que veiem és
el bosc de Baricauva, ara de sobte, se’ns obre una paisatgística
molt bonica d’una part de la Vall d’Aran on podem veure fins i
tot les glaceres de l’Aneto i al seu costat a l’esquerra la zona
de la Maladeta. Una passada !!.
Quan
arribem a l’àrea de pícnic estem en el barranc de Gèles on hi ha
el rierol del mateix nom, on en front tenim el Pic de Montpius i a
l’esquerra el Tuc de Letassi al costat del Montcorbison.
Davant
de la Cabana de Gèles on hi ha el rierol del mateix nom tenim la
confluència amb el GM 15 que s’enfila per un parterre a l’esquerra
on hi ha un pal indicador tombat.
Desprès d'assaborir tot l'encant d'aquell paratge i contemplar el curs del riu, que despren una fresca brisa ben reconfortant, llavors tornem pel mateix camí amb l'intenció de retornar al cotxe però en l'encreuament del senderó que assenyala la pujada cap a la Bassa d'Oles, el Miquel convenç al Robert i a l'Antoní a pujar-hi tot i desconèixer la dificultat. El Baldiri i el Marín van a buscar el cotxe i a retrobar-nos a la mateixa bassa.
La
Bassa d’Oles és un estany d’origen natural prop de Vielha on es
poden pescar truites amb llicència,. Ubicat en l’entorn del bosc
de Baricauva poblat per avets i pi roig sota el Pic de
Montcorbison.
Per
accedir-hi tenim dues opcions: des de Vielha en direcció a Gausac o
des de Aubert.
IArribarem
per una pista asfaltada fins l’aparcament davant mateix de
l’estany.
Nomès en arribar ens sorprenen la presència d'un estol de cavalls que pasturen entorn de l'aigua, d'aquell meravellòs estany, d'una aigua clara i transparent que enamora sorprenentment. No tardaran gaire a arribar els companys que ho han fet a peu i ens comuniquen no haver trobat gaire dificultat doncs llevat del principi, aviat puja ben planer i accesible fins allí.
Trobem dues noies joves que volen informar-se per on segueix el camí, les informem a canvi de que ens facin unes fotos davant els cavalls. El Robert és qui facilita la màquina de fotografiar.
Tornem amb el cotxe a Vielha i en contacte amb el Joan, el Gazquez i el Jaume, anirem a dinar al restaurant Era de la plaça on un trempat cambrer de la Ràpita ens serveis una bona olla aranesa, uns calamars a la romana i unes truites de riu, a triar, unes postres de crema de formatge i remolatxa que captiven al Marín pel seu gust exquisit i sorprenent.
No hi ha descans, agafem els cotxes i anem cap el Salt del Pish Baguergue
Ruta circular amb sortida i arribada a Vielha, pasant per trams de camins que eviten la carretera principal. Pujada fins al salt del Pish, asfaltada, i per pista de terra a continuació. No molt difícil técnicament, excepte algún punt, al començar i cap al final. Es fa dura per el desnivell acumulat. Hem d'agrair la fortalesa i prudència exercida pels dos xofers que ens han fet gaudir d'un trajecte tan espectant, gràcies Baldiri i Robert.
La
cascada de Saut deth Pish és un impressionant salt d'aigua format
per dues cascades, la principal és d'uns 20 metres d'altura i
l'inferior d'uns aproximadament 5 metres. Aquesta aigua prové d'Er
Embut, una petita canal per on travessa la vall del riu
Unhòla.
Curta
caminada per la vall de Varradòs per contemplar l'impressionant salt
d'aigua, des del mateix aparcament de Saut deth Pish i passant pel
petit refugi del mateix nomNTornem
a Vielha i fem el sopar típic de llangostins, el Joan és el nostre
cuiner amb un exquisit aperitiu i la gentilesa de l'aniversari de
l'Antoní que cumpleix 73 tacos i ens convida a un selecte cava que
assaborim gratament i brindem per què en faci molts més, sempre amb
la nostra companyia i l'apreci mutu, que prevalgui sempre la nostra
amistat.
Dissabte, 23 d'octubre del 2021.
A les 9 ens trobem a l'apartament del menjar, tots els components i esmorzem pa amb tomàquet amb pernil, bon vi, café i licors
Desplaçament a Artiga de Lin on pasturen una bona corrua de vaques que els pastors han dispersat per a traslladar-les de lloc i mai en la vida no haviem vist tanta quantitat i com ordenadament anaven passant i seguint les indicacions del pastor i dels gossos que les orienten.
El paratge de l'Artiga de Lin és considerat per molts el racó natural més bonic de la Vall d'Aran. La vall de l'Artiga de Lin, formada per frondosos boscos i plena d'aigua que sorgeix d'innombrables racons és d'una gran bellesa. A la capçalera de la vall al Plan dera Artiga el paisatge s'adorna d'escarpades muntanyes que atorguen a l'indret un gran ambient d'alta muntanya. Entre elles hi trobem la Forcanada o Malh des Pois al Malh dera Artiga i la Tuca Blanca de Pomero, totes elles delicies pels més muntanyencs.
Els intrèpits, Antoní, Robert i Miquel, fan una petita excursió que els portarà a les fonts del riu Jueu.
Excursió circular que dura poc més d'una hora i ens descobreix un dels paisatges més impressionants i sorprenents de la Vall d'Aran. El petit circuit que us proposem ens porta a peu fins a les esplèndides fonts del riu Joèu (Uelhs deth Joèu). Tot seguit, remuntant per un camí ben definit fins al Plan dera Artiga, passem pel costat del refugi de l'Artiga de Lin. Allà, ens desviem una mica per anar a veure la bonica cascada de Pomèro. La baixada la fem per la pista forestal asfaltada fins que trobem altre cop l'aparcament dels Uelhs deth Joèu.
La baixada amb els cotxes per la estreta pista, de retorn, sen's complica una mica doncs un bon ramat de vaques hi baixen davant nostre i com és de soposar molt més lentes i al seu aire.
Just a la cruïlla que pensem agafar, les vaques són fora la pista i podem avançar-les perfectament.
Zona de picnic (Airau Naturau) Plan Batalhèr, Gausac, Vall d'Aran.
Fabulosa zona de picnic que pertany al municipi de Gausac, veï de Viella. S'hi pot arribar per una pista forestal des de Gausac o des de Aubert, integrada en un bosc d'avets on tot és d'un verd intens.
Consta de 10 taules de pedra i 6 barbacoes. Hi ha un refugi i un petit altar. L'àrea té una particularitat encantadora, es tracta d'una tradició de la zona adaptada de l'original de Suécia. Es tracta del “Er Auet des Chuquetes” que en català seria l'avet dels xumets. Les families porten aquí els xumets perquè el nen deixi d'utilitzar-lo i el pengen.
Portem el dinar al cotxe, així com el carbó per a fer foc i desprès de reprendre el foc on l'amic Miquel hi ha deixat molt d'esforç hem cuinat les costelletes de corder i ben regat amb vi ens hem olidat una mica del fred que en aquell lloc hi feia però hem pensat que uns cafés i uns caragillos al café de Paris ens escalfarien una mica de tanta destemplança.
Aquell dissabte era l'ultim que ens passariem a Vielha i aprofitarem els llangostins que ens havien sobrat del sopar passat i amb aquesta perspectiva ens passariem l'última nit plegats tot i que avui si, ho regariem amb uns gin tònics ben sorprenents.
Diumenge,
24 d'octubre del 2021
A les 8,30 del matí, amb les motxilles plenes i la maleta corresponent ens hem reunit a l'aparcament dels cotxes, hem carregat els maleters, mentre els motors dels dos cotxes s'engegaren sense problema i ens hem acomiadat de Vielha posant rumb al poble de Aren on hem esmorzat un bon entrepà de tamany considerable, regat en vi aragones i desprès d'un bon relax, emprenguerem el camí cap a Reus amb una temperatura de 1 grau, mentre al nostre poble l'hem trobat de 16º
La
trobada amb les dones ha estat ben emotiva i un dinar de companyonia
ha restat ben plena i comfortable per anar explicant detalls i
anècdotes d'aquesta estada un any més a la Vall d'Aran i agraïnt
la facilitat i el oferiment que ens brinden els amics a l'obrir-nos
la seva casa i aixoplugar-nos amb totes les comoditats i serveis i el
més important amb l'escalfor i l'afecte més sincer. Gràcies!!
