El dissabte 18 de setembre del 2021, el Miquel, l'Antoní, el Robert i el Marín, tornem a pujar des de Masboquera al poblet de Castelló en un matí pregon de llum i una amenaça de pluja que no es donarà i una visió panoràmica del paisatge que obrirà el nostre tarannà a una agradable conversa amb uns nadius o simpatitzants col·laboradors en la tasca de reconstrucció d'aquest indret. Crec adient mostrar informació veraç i publicada sobre Castelló.
Ressenya de Meritxell Blay i Boquera, autora del llibre sobre Castelló
Enguany l’Associació Masia de Castelló compleix el seu vintè aniversari. Inicialment la tasca d’aquests entusiastes voluntaris descendents de la masia era recuperar el poble per preservar el passat dels seus ancestres. Des dels primers moments, s’havia expandit la idea que el poblament de la masia era molt antic, potser previ al del mateix Vandellòs (1191) i vinculat al procés de repoblament dels comtats catalans, que té com a principal referència històrica la conquesta de Siurana per Ramon Berenguer IV el 1153. Aquella voluntat de poder documentar l’antiguitat fundacional de la masia va portar els seus representants a demanar una actuació arqueològica en diferents indrets del poble. Així doncs, la petició de l’aleshores president, Xavier Espelta, sempre ben acomboiat per Santiago Guirro, va culminar amb l’acceptació de l’Àrea de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de portar a terme l’esmentada recerca arqueològica (2015). Aquest encàrrec es va realitzar des de l’Ajuntament i va comptar amb el coneixement i l’acceptació del Departament de Cultura de la Generalitat. Per aquest motiu, penso que cal agrair l’interès i l’acollida per part del tècnics i els responsables polítics, l’arquitecta Jacqueline Pacheco, l’arqueòloga Maria Adseries i el director territorial Jordi Agràs. L’actuació la va dirigir l’arqueòloga experta en el període medieval, Carme Subirana, posseïdora d’una gran experiència en campanyes similars i amb un gran coneixement d’aquest entorn territorial, tal com ho acredita la seva amplia bibliografia publicada. A més, en el procés de donar a conèixer Castelló a tots els seus avantpassats i persones interessades en la realitat de la masia, a aquest grup es va incorporar la filòloga Meritxell Blay. Meritxell, experta en el tractament de documentació medieval a través de la seva vinculació universitària, va aportar l’estudi i l’anàlisi de diferents pergamins i d’altres fonts que han permès aconseguir una aproximació molt detallada de la fundació i l’expansió del poble. La suma d’aquella campanya arqueològica, amb les seves conclusions sobre la torre fundacional, o descartant altres potencials enclavaments com el Tossalet, és la que avui presentem amb els documents que acrediten aquests orígens del poble.
L’Associació Masia de Castelló es va fundar l’any 1998 amb l’objectiu de recuperar el patrimoni històric, arquitectònic, natural i cultural del poble de Castelló i els seus voltants. Han passat vint anys. I des de l’Associació s’ha treballat molt dur per recuperar el poble. A Castelló hi van arribar a viure 142 persones l’any 1900. L’última família va marxar del poble cap als anys cinquanta. La duresa de viure en un lloc sense serveis, amb hiverns molt durs, i el desig d’una vida millor va fer que la gent marxés a altres poblacions més grans. Quan vam arribar a Castelló, el bosc ja havia guanyat terreny a la runa caiguda de les cases. Només quedava alguna paret i quatre teulades. La primera feina va ser la de treure la vegetació de Castelló, i després treure la runa dels carrers, cases, corrals, places, cisternes, trulls, forn de pa… Ara per ara s’han recuperat dinou cases, quatre corrals i tres patis. Sense la complicitat i la generositat dels propietaris que les van donar, aquest projecte tan ambiciós i bonic no hauria estat possible. Moltes gràcies a Salvador Saladié Ros (cal Salvador la Xata i cal Pep), Elvira Boquera Saladié (cal Miquel), Manel Barceló Jardí (cal Cisco el Ros), Agustina Auví Margalef (cal Pacara), Lluís i Alfred Guirro Saladié (cal Quico Serrador), Pepita Gil Nolla (cal Quicosanto), Nicasi Barceló Saladié (cal Perepep), Josep Saladié Gil (cal Moquet), Josep Gil Castellví (cal Santo i pati de cal Santo) i Dolores Guirro Escoda (cal Guirro). Ells han fet possible el somni que Castelló pugui ser avui un poble per a tothom. L’Associació, durant l’any, organitza diferents actes festius que donen vida a Castelló. A l’estiu la canalla juga pels carrers durant la Rusticfesta i la música sona sota la lluna a la plaça durant la Nit Lírica. A l’hivern hi ha la festa major de Santa Llúcia i, per Nadal, el Pessebre dels Estels. També s’organitzen camps de treball, excursions i recuperació d’espais naturals del voltant del poble: camins vells, la font i el rentador del Beltran, lo Bassot, el forn de calç i el forn teuler, així com les carboneres, i d’aquesta manera els oficis tradicionals van passant de generació en generació. Per tot això donem les gràcies a la implicació i la col·laboració de molts voluntaris i voluntàries que han passat per l’Associació durant aquests vint anys. També als propietaris que han deixat utilitzar les seves cases i els terrenys durant les activitats que es fan cada any. I no cal dir també que agraïm el suport de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Sempre ens hem preguntat què hi devia fer aquest poble en aquest indret, tan exposat al vent de Dalt, amb poca aigua, amb terrenys poc fèrtils i rodejat per les parets dels Dedalts, però és clar que algun sentit havia de tenir. Per la seva impressionant miranda, podia ben bé vigilar tot el Camp de Tarragona o la vall del barranc Llastres? Els vells de Castelló sempre explicaven que al poble hi havia dues torres mores i un passadís secret… L’Associació sempre havia tingut l’inquietud de buscar l’origen del poble i, casualitats de la vida, a Meritxell Blay li van arribar uns pergamins de Castelló escrits en llatí per traduir-los. Ella es va oferir a ajudar-nos a buscar la història de Castelló, i gràcies a la seva gran tasca de recerca voltant per molts arxius s’ha pogut fer aquest gran llibre d’un poble tan petit. La recerca documental va anar en paral·lel a la recerca arqueològica, a càrrec de l’arqueòloga Carme Subirana, que va constatar el passat medieval del poble i la seva torre. Sempre és un bon moment per donar les gràcies, i especialment enguany que celebrem el vintè aniversari. Per tant, les donem a tothom que ha col· laborat en les diferents activitats que hem fet al llarg de tots aquests anys per recuperar el nostre poble. Per l’Associació han passat centenars de persones que avui formen part de la família de Castelló, amb les quals hem compartit molts bons moments al voltant del foc, sobretot cada Nadal que hem passat junts a Castelló. Vam trobar un bosc amb cases entre els arbres, i ara tenim un poble en un entorn privilegiat pel qual podem passejar i tornar a omplir els seus carrers i places per poder gaudir-lo tot l’any.
Xavi Espelta Barceló Associació Masia de Castelló
