És bell el panorama, una passejada en ple juliol en circuït constant i sense perdre'l de vista en cap moment, des de que va'm deixar els cotxes a les set del matí a l'aparcament abans d'entrar a Vilanova i fins que tornarem a buscar els cotxes a les 12 llargues del migdia. S'esdevenia el dissabte 10 de juliol del 2021, erem l'Antoní, el Miquel, el Baldiri, el Robert i el Marín, Eren molt indicatives i interessants les situacions que l'amic Antoní ens descrivia informant-nos degudament de l'indret en qüestió que anavem trobant.
Seguint la cursa circular que ens ocupa per un camí de profunds barrancs arribem al Mas Munter que fou una antiga quadra integrada al terme de l'Arbocet, hi formà part de la baronia d'Escornalbou. La primera notícia documental d'aquest mas es remunta al segle XII. En un document del 1477, apareix esmentat com el mas de l'Olivera de'n Pere Munter, ja n'eren propietaris des del 1421.
La bella imatge de l'Areny, és la que no deixem de veure i ens tapa la part de l'ermita i sant Ramon que només la intuïm, ens plau emplenar la mirada d'aquella pedra roja tan característica i ens esperona, en una altra ocasió, arribar-nos a l'ermita de la Mare de déu de la Roca, pel camí dels Carlins, senyalitzat amb marques de pintura grogues hi ha un pal indicador que ens facilita el cami de l'Areny, les Escaletes, Sant Ramon, Mare de Déu de la Roca, pujarem fins a l'Areny per les Escaletes pas on hi ha una corda per ajudar a pujar-lo. Un cop a dalt anirem passant per tot un seguit de balmes i miradors sobre la plana del baix Camp, Continuem fins les Escales del Diable, que pujarem per arribar a la Cova Foradada. Però me'n vaig del tema d'avui, aixó serà una altra història, o no?
L'altre nucli urbà pertanyent a Vilanova d'Escornalbou és l'arbocet, agregat al municipi el 1846. Manté l'estructura compacta de carrers estrets i es troba a l'est de la carretera d'accés a Vilanova, uns dos quilòmetres abans d'arribar-hi. En aquest petit núcli s'hi situa bona part del patrimoni cultural del municipi, destacant-ne les dues torres de guaita (torre del Gravat) i (la Torratxa), l'església de sant Joan Baptista. Església parroquial edificada el primer quart de segle XVII.
Ens trobem a la finca “La Palomera” L'edifici fou construit en el segle XVIII pel seu propietari Josep Portell i Peiri, qui manà posar l'escut de les dues families unides damunt la porta. Josep de Portell consta com a propietari absentista al cadastre de 1778, gaudeiox de nombroses propietats a la vila i una olla d'aiguardent al carrer de la Font. Diu la tradició popular que els descendents de cal Peiri s'arruinaren amb motiu de la primera guerra carlina, donant suport als absolutistes, el camí que passa pel davant de la façana del mas rep el nom de Camí dels Carlistes. Ara és una gran finca agrícola regentada per una familia holandesa amb poca mà d'obra i molta maquinaria a l'últim crit.
Entrem a Vilanova la partida dita del Vilar, en un turó damunt del poble, se suposa que hi havia l’antiga població, que en eixamplar-se i canviar de lloc, va prendre el nom de Vilanova. En aquest turó s'han trobat restes d'antigues construccions. Eduard Toda suposava origen romà al Vilar. El poble de Vilanova es va formar a redós del monestir d'Escornalbou, i des de la seva fundació va formar part de la baronia d'Escornalbou. En l’inici de la conquesta franca formava part del valiat de Siurana, i després va ser inclosa en el terme donat a Joan de Sant Boi, primer prior d'Escornalbou, pel rei Alfons I el 1170. Va participar en les activitats de la Comuna del Camp des de 1339. Al segle XVII Vilanova tenia una muralla amb tres portals. Durant la primera carlinada es van refer els portals i la muralla i el campanar de l'església es va transformar, convertint l'últim pis en un terrat per hostatjar-hi la tropa. les Escoles Velles, edifici noucentista situat a l’entrada del poble construït l’any 1916; i la Cooperativa Centre d’interpretació de l’oli i atenció al visitant, el Museu i botiga de l’oli, amb una detallada explicació del procés d’obtenció de l’oli, bàsicament d’olives arbequines.
Una de les delicadesses de la visita es diu “El reiet del Camp” un restaurant d'esmorzars de forquilla que ens va captivar senzillament, “bacallà amb fesols i llonganissa amb tomàquet i fesols” Molt bona descoberta.
