Aquestes
dates a prop i durant el solstici d'estiu tenen l'encant de la llum,
l'espectacle del color, la varietat de les flors, la sorpresa del
cant dels ocells, l'alegria en la mirada dels infants, la guspira
dels vespres incendiats d'un foc educat i prudent que va consumint
amb suavitat les teies i les falles de les altes muntanyes per a
baixar-les a la plana i construir la gran foguera que batega al
compàs d'una música estrident i grollera que ens anima
a cantar i acompasar amb ballables ben exòtics i arriscats,
fent rotllana i agafant-nos les mans amb la força i el desig
de sentir-nos ben junts, units per un impuls de festa, per una
fal·lera d'estralls que ens aboquen a disfrutar i gaudir de
les febleses manifestes aquesta nit, per part de les femelles, que
són més receptives i dòcils i més
cridades a fer i desfer imprudències i gaudir del moment, que
ja retornarà demà el viure en la rutina i l'abandó.
L'impuls
d'un coet que s'enlaira fent aquell sonor pet, i seguint un estol de
petards que repeteixen el mateix só, moltes vegades, posant en
tensió el cor dels comensals que no gosen abocar-se al plat
del sopar que tenen devant i volen brindar amb un bon cava brut,
desitjant-se “salut” i “força” i ara sí, les
postres i aquella coca de sant Joan, de fruita, deliciosa i a ballar
que és el que toca.
Quan
s'acaba l'estridència de la festa i l'endemà una ànima
en pena surt al carrer de bon matí, motivant-se amb la primera
claror del dia, descobreix un nou món que la monotonía
del dia a dia li havia amagat i troba en els passejos, els edificis i
places, una harmonia ben sòlida i veraç que el relaxa i
estimula a compartir bellesa i quietud i el porta a un món
contemplatiu i li demostra plausiblement que “desprès de la
tempesta, inevitablement, retorna la calma”.
