Potser
resultava evident que aquell dissabte primer de desembre, tot i els
reflexos d'aquell sol rogent de primera hora que encenia el firmament
de vermell com una immensa foguera i desprenia un lleuger vent de
llevant que ens obligava a tapar-nos en un anorac ben caldós i
enfundar-nos les mans amb guants ben calents, mentre despreníem
l'alè per la boca en una fumerada transparent i vaporosa i
anàvem contents pel costat de marjals i d'humides herbes i
fanassos pel camí antic de Prades, deixant enrere l'alzina del
llamp, el barranc de l'aigua sana i pel costat del mas de Borbó,
enrunats els peus de sorra molla per les intenses pluges de les
últimes setmanes, arribaríem al mas de Garrut.
Abans
encara fariem un intent de passejada per aquelles rodalies i tindríem
el plaer efímer, però sublim, de plegar un rovelló,
aquest estava a la vora del camí i gairebé ell ens
trobà a nosaltres. Aquesta temporada ha estat molt procliu en
la cerca de bolets i ho fem constar degut als molts boletaires que
ens hem trobat en les últimes sortides a la muntanya, però
no canviem de terç i direm les coses com van ser. El dissabte
1 de desembre de 2018, seguint la nostra tradició de molts
anys, ens replegarem davant el mas de Garrut, vora l'immensa alzina,
el Miquel, el Baudili, el Jaume, el Gázquez, el Guillem,
l'Antoní, el Josep María, l'Antonio, el Joan i el
Marín.
Perduts
en aquell paratge sorprenent, visitats per caminadors, ciclistes, amb
moto i amb cotxe, vam fer foc en un lloc adequat per fer-ne, vam
coure la llonganissa, els tomacons, els alls, torrarem el pa i fent
us del porró de torn, remullarem el ganyot que el teníem
ben sec de xerrar i cantar i entre gresques i sarau i les fotos i el
video corresponent, per compte de l'Antoní, ho va corroborar
signant: Antoní Carbonell, Mas del Garrut, TV3.
El
Josep María no s'ha queixat gaire dels dolors de peu i ha
seguit la frenètica marxa del Joan i el Guillem i ves per on,
amb una mica més d'empenta ens presentem a l'ermita de mas
d'Anguera, com aquell que res.
A
Castellvell, a ca l'Andreu, passem comptes i ens refresquem
convenientment. El Baudili, molt amablement, ens lliura una bossa per
a cadascú, amb un grapat de rovellons que ens solucionarà
l'àpat del migdia i així, la tradició cumplida.
Amén.
