El
pronòstic del temps era favorable. Així ho vam entendre
quan la ràdio i la televisió coincidien en el bon temps
que faria el dijous i el divendres, aquest últim seria el
destinat a realitzar la pujada de Les a Bausen i retornar de nou a
Les. No hi hauria inconvenient per a realitzar l'excursió
seguint les instruccions del nostre teòric Antoní.
A
les tres de la tarda sortíem de Reus el dijous 25 de novembre
del 2018, el Miquel, l'Antoní, el Baudili, el Joan, el Jaume
Pinyol i el Pep Marín. Arribats a Vielha, aproximadament a les
set de la tarda, ocuparem l'apartament del Miquel on soparíem
unes coques en recapte amb la llonganissa que el nostre cuiner Joan
va facilitar-nos ben passada per la planxa, regat amb un bon verdejo
i un formatge curat que vam comprar a Vielha. No cal dir que vam
rematar-ho amb café i oruxo. El Baudili, l'Antoni i el Pep
Marín van dormir a l'apartament i els altres ho feren en
l'altre, molt a prop, propietat també del Miquel.
Com
ja he dit, el divendres ens llevarem en un matí lluminós,
el Joan i el Jaume es van quedar a Vielha doncs els dos eren operats
del genoll feia molt poc temps. El Miquel, el Baudili, l'Antoní
i el Pep Marín, ens dirigiríem a Les per a començar
l'ascensió. Cercant aparcament en aquest lloc en mig del
carrer una dona estirava la seva gossa que havia estat penetrada per
un gos i estaven al bell mig del carrer enganxats, impedint que
passessin els cotxes i entre ells, nosaltres. Aquella insòlita
situació va provocar la riota de la gent de l'entorn.
GR211-2,
Les – Bausen
Sortim
de les afores del poble de Les, no hi ha pèrdua el GR s'agafa
al costat del restaurant Hostau Era Nheu. Enfilem la primera costa i
ens endinsem en el bosc, desprès de caminar una mica, arribem
a la primera cabana o quadra perdem el senderó doncs hem
tingut que sortir perquè alguns arbres caiguts tallaven el
cami, seguidament ja trobem els senyals blancs i vermells del GR i
seguim l'empedrat camí que es molt dificultós degut al
seu gran desnivell. Abans d'arribar a la pista, esmorzem . Pugem fins
a la font Hont deth Vern i uns minuts més tard al mirador
Guardader de Vernet. Assaborim el paisatge i fem unes fotos de Les i
els seus contorns.
Aquí
el sender és més suau fins a vorejar la muntanya i
creuar el riu "Tornarissa" i torna a pujar fins arribar al poble
de Bausen. Trobem tancat el bar que vam conèixer l'any passat
i fem cas d'un home que ens diu que hi ha un altre bar a la part alta
del poble, total que pugem 80 graons per a poder disfrutar d'una
cervesa ben fresca i per consegüent tornar-les a baixar per a
retrobar el GR i fer la baixada a Les entre fageda i roures, pedres
molsoses, grèvols inmensos i boixos gegantins, rodejats de
falgueres que enteranyinen de misteri i bellesa aquell camí
que ens duu de nou a Les.
Ens
retrobem amb la resta de la colla i un suculent dinar al restaurant
"Era Lucana" ens fa assaborir i enfortir les conviccions sòlides
i punyents d'haver gaudit d'un dia especial i d'una excursió
memorable i plena d'interès.
Que
el Joan hagués treballat uns mesos a Casa Irene va servir per
poder conversar amb la mestressa d'aquell restaurant i de trobar
referències de la gastronomia i de les tendències de
cadascú.
El
dissabte des de la finestra de la casa vam observar al clarejar el
dia la quantitat de neu que hi havia a dalt les muntanyes mes
properes i com la temperatura havia baixat set o vuit graus de
mínima. El paisatge que se'ns obrí era ben bé
d'hivern, els carrers mullats i els paraigües oberts donaven un
panorama ben propi de Vielha i el nostre comiat del poble, esmorzant
al Café de París va ser molt càlid i ben
correspost pel seu propietari que ens va afalagar i servir molt
correctament.
No
cal dir que la nit darrera el Joan ens va coure i preparar dos quilos
de llagostins per sopar i vam quedar ben plens i satisfets i això
no impedí que a l'hora de dormir també dormíssim
ben relaxadament.
I
en un matí plujós retornarem cap a Reus on les mullers
vingueren a les illes Medes i junts menjarem unes bones paelles
d'arròs entre alegries i bona cordialitat.
