El
dimecres 24 de gener de 2018, a les 7,10 minuts del matí ens
trobarem a l'antic escorxador de Reus, l'Antoní, el Baudili,
el Guillem, el Joan, l'Antonio i el Marín, i el Baudili ens va
assabentar de l'accident sofert pel Miquel el dia abans que, amb una
serra elèctrica es va esmossar els dos dits petits de la mà
esquerra i que estava a l'hospital per a ser guarit.
Aquell
matí teníem previst anar a l'ermita de Paret Delgada i
seguir des d'allí una ruta per la zona que ens portaria fins a
Vilallonga del Camp.
Des
de la carretera de la Selva a Vilallonga, a la mateixa entrada de
l'ermita vam aparcar els cotxes i seguint una ruta ben marcada i
senyalitzada vam seguir estones el barranc i per camins veïnals
que passaven al costat de masos i finques de la zona.
Arribarem
al mateix poble de Vilallonga del Camp i l'Antonio que té
molta familiaritat amb el poble va suggerir d'esmorzar al bar de la
Cooperativa i així ho vam fer, seient al costat de la taula
que hi havia cinc àvies esmorzant, molt agradables i algú
insinuar que si en lloc de cinc fossin sis, es podríem haver
plantejat una lligada.
Seguirem
un bon tram per la carretera fins trobar primer el restaurant i
desprès el mas de la Montoliva.
En
conjunt, resulta força interesant tant per la seva estructura
com per la seva arquitectura. La part més antiga del mas està
orientada cap a ponent i presenta força reminiscències
de l'estil gòtic popular. Són de destacar les finestres
del primer pis, amb arc partit per columneta i motllures decoratives
a sobre.
Una
escala exterior i recolzada a la façana de ponent ens porta a
la façana de l'est, on trobem una bonica galeria correguda,
construïda a finals del segle XIX i XX en estil modernista. Els
arcs d'aquesta galeria no són uniformes però tots tenen
característiques arabitzants, apuntats, trilobats.
La
casa està construïda amb maçoneria i carreus.
Actualment
el seu estat de conservació no és del tot òptim
però si considerem les dimensions del conjunt tampoc podem dir
que sigui dolent. La teulada ha estat convertida en un terrat,
delimitat per una balustrada de panys calats.
Cal
destacar també el mobiliari de la casa, on es poden veure
mobles modernistes, neoclàssics o romàntics.
La
casa forma part de les propietats de la familia Vallcorba, senyors
que estigueren instal·lats durant temps a la comarca. La
familia està emparentada amb el baró i senyor de la
Montoliva que podem dir que era el senyor feudal d'aquelles terres.
Un
llarg camí que travessa la finca ens portarà fins les
mateixes parets de l'ermita.
Santa
María de Paretdelgada és un edifici religiós al
terme de la Selva del Camp i a uns 4 km. del poble, a l'antic camí
de Vilallonga. La primitiva imatge venerada era una marededéu
romànica amb el nen a la falda. El nom probablement deriva de
les restes d'una vil·la romana existent al lloc que la carta
de poblament del 1165 esmenta com Parietes Graciles (parets gràcils,
parets delgades). Segons la tradició s'hi va establir una
casa de l'orde del Temple, procedent de Rourell. L'ermita es
document6ada des del 1200 i fou restaurada el 1303, el 1333 es va
construir la casa de l'ermità amb autorització de
l'arquebisbe Guillem de Rocaberti. El cor fou construit el 1526, el
1523 la sagristia, que va desaparèixer en unes obres de
restauració, i el 1605 la capella de la Mare de Déu de
la Pietat. La capella nova fou construïda entre 1739 i 1746 però
es va cremar el 1766 i es va haver de fer de nou. El 1936 fou
destruïda pels anarquístes i reconstruïda el 1959. La
capella consta d'una nau rectangular que comunica amb la capella del
cambril, la decoració és de Josep Grau Garriga, el seu
interior té mènsules antropomòrfiques i
capitells amb decoració floral. S'hi van fer importants aplecs
entre el 1961 i el 1964, amb un concurs literari i de la cançó
catalana. A l'any 1964, any de la prohibició de l'aplec i va
actuar el cantautor de Xàtiva, Raimon i el fet destacat va ser
que amb l'assistència del cardenal de Tarragona Don Benjamin
de Arriba y Castro, quan situat damunt la tarima i amb un micròfon
es disposava a parlar el seu discurs, algú va tallar el fil
elèctric impedint així escoltar la seva veu, el règim
de Franco va prohibir en endavant celebrar aquell aplec.
