El
dimecres 22 de novembre de 2017, a les 7,30 h. del matí,
l'Antoní, el Miquel, el Baudili, l'Antonio, el Guillem, el
Joan i el Marín hem sortit de l'antic escorxador de Reus, en
direcció a Mont-roig del Camp i seguim per la carretera T-310.
Entre el Qm 19 i 20 prenem una pista a la dreta, la qual seguirem
fins a trobar l'inici del GR-192.
El
seguirem a la dreta per una còmoda pista fins arribar a un pal
indicador on el deixarem. Anirem pujant per una pista ben asfaltada
fins a la cruïlla del Camí de l'Aufinac. Anem a la dreta,
de seguida el GR deixa la pista i segueix el camí de
l'Aufinac, també a la dreta. Esmorzem a fora un mas ben
conservat i que també hi varem esmorzar uns anys enrere, en
una altre excursió per aquests contorns.
Baixem
per un corriol a creuar la rasa de la Canaleta que queda davant
nostre. Darrere seu destaquen els bells cingles de les Arnes. Baixem
per la bonica cresta, entre rasa i rasa, amb algun pas on potser ens
haurem d'ajudar amb les mans. Ja passada la cresta ens inclinem cap
al costat de la rasa de la Canaleta.
Força
avall, a la dreta trobarem un corriol, gairebé impracticable
que mena a la font de la Canaleta. No hi anem doncs cal tornar a
pujar. El camí baixa decidit i, ja prop del mas del Quadrat,
es converteix en pista. El mas es troba una mica apartat a la dreta i
a l'altra banda de la rasa, després de deixar un trencall a la
mateixa mà.
Al
cap de 2 min. Desprès de la cruïlla trobem a l'esquerra
la font de l'Aufinac. Més enllà, just abans de
travessar el barranc de la Ponça, deixem un camí a
l'esquerra, per on va el GR 192 i 3 min desprès arribem a una
cruïlla important.
Cruïlla
del Camí de l'Aufinac. Anem a la dreta. De seguida el GR deixa
la pista i segueix el camí de l'Aufinac, també a la
dreta. Nosaltres anem pel camí de l'Aufinac. Desprès
d'uns 15 min. .arribem a la cruïlla on hem iniciat el
recorregut.
Aquesta
sortida ve marcada per el retorn de l'Antonio del seu viatge al
Vietnam, en estació de pluges i de sonami esgarrifós
que va condicionar al menys, els primers dies de la seva estada en
aquell país del llunyà orient on va poder copsar aquell
riu desbordat i sortit de mare que anegava la llera i sobre-eixia el
seu curs de manera extraordinària on violentament van
ofegar-se centenars de persones ocasionant un caos que se'n fer ressò
la humanitat sencera mitjançant la premsa i la televisió.
Com sol succeir en aquests casos, va tornar la calma i el nostre amic
va poder gaudir del coneixement d'aquell país, amb la
normalitat necessària i seguint els seus costums i penetrant
en aquella peculiar cultura.
