(Cala Romana, platja
Llarga, platja de la Marquesa, la Savinosa, Tamarit i Altafulla)
Dissabte 4 de febrer de
2017
Era
hivern, i les furtives gavines ens protegien del vent, del fred i amb
estol volaven juntes, desxifrant el seu crit vigorós, amortint
les tempestes, captivant les incertes dreceres de rauxes i de futures
proeses inequívoques cap el recer més abocat a la fàcil
agonia de la raó absoluta, de la rauxa més incoherent,
més amollada i estèril de la subtilesa més fina.
I les
onades bramaven l'escuma vibrant amb fúria, desprenent la
força, la inquietud i el coratge d'una força subliminal
que ens empetitia a nosaltres fent-nos sentir éssers d'una
dimensió tant humana i còmoda que la seva magnitud ens
aportava seguretat i destresa de valors ben coherents amb la nostra
petitesa.
El Joan
assatjava amb el seu genoll nou, moviments i esforços que no
acabaven de quallar, però era coherent amb el rol que s'havia
imposat i tota la voluntad s'esgrimia en un sentiment de voluntad i
desig de seguir per la drecera més impertinent i forçada
de esgrimir-se en allò que es vol aconseguir, subtilment i amb
coherència.
Haviem
decidit forçar la idèa de realitzar el proposit
vehicular del Josep Maria i coherentment ens motivarem per anar a
peu per les platges romanes i autèntiques d'aquelles rutes
mediterrànies de Tarragona que ens suggerien matisos ferms i
ben resolts d'indrets plens de subtileses i d'aventura ben nostra.
I tu,
Josep Maria, quan parlaves dels romans ens desxifrares les dades més
verdaderes de com traslladaven
les
despreses pedres del Mèdol cap a la metròpolis
tarragonina des del petit port d'una platja que es postrava receptora
al recte d'aquella muntanya de pedra, fonadíssa i a l'esguard
d'un servei ben consolidat.
I perquè
el castell de Tamarit no despren l'importància històrica
que sembla tenir, només representa l'aportació d'un
grapàt de diners i la construcció d'una vivenda amb
semblança de castell al servei d'un capritxós ric, amb
aires de grandesa.
I quan
hem arribat a Altafulla, hem refrescat el pap i la gola amb cervesa i
hem recordat una vegada més que tot és possible i tot
estar per fer-
El
Miquel, el Baldiri, l'Antoní, l'Antonio Gasol, el Guillem, el
Joan, el Pep Marín i el Josep María som els
supervivents d'aquest naufragi.
