No esperava que el Rosendo volgués felicitar-me l'any nou. No era el seu estil. Passava olimpicament de trucar i d'enviar-te e.mails en dates senyalades doncs ell considerava que qualsevol dia de l'any era important o no,.Tot estava escrit amb antel·lació i tot responia a una predisposició, a una exigència del destí.
Per aixó m'intrigava el seu missatge per correu electrònic ordenant-me que ens trobèssim sens falta d'aquí a una hora a l'Atlàntic, sense avançar-me cap tema en concret ni del misteri que envoltava aquell avís tan esquerit.
En aquella hora d'un matí feiner en plenes vacances de Nadal no hi havia massa fressa ni gent pels carrers i en arribar al nostre local de trobada, el Rosendo estava assegut a l'entorn d'una taula llegint sorprenentment el “diari de Balears” ,cosa que em sobtà i vaig voler esbrinar el motiu d'aquella lectura forània.
-Et sorpren no? Doncs tot té una explicació.
Ha estat fruït d'una juguesca molt agradable. Al treball organitzarem un sorteig consistent en un viatge a Mallorca per a dues persones per a passar tres nits en un luxòs hotel coincidint amb el cap d'any.
Fins aquí tot sembla normal però el cas es que els companys s'inscrigueren en comprar el número, cadascú amb la seva parella respectiva, mentre que jo, sense parella oficial, no vaig plantejar-me participar en el sorteig fins que va entrar en escena la Glòria, la secretària rossa i exhuberant, quinze anys més jove que jo, que actualment no té tampoc parella coneguda i que sense escarafalls va manifestar la seva voluntat d'apuntar-nos plegats a la rifa.
Tot va quedar entre riures i gracietes i els dies van fer-me oblidar de tot aquell enrenou que no portaria a cap lloc fins que vaig rebre la trucada de la Glòria assabantant-me de que la sort ens havia afavorit als dos amb aquell viatge tan especial.
De seguida vaig posar-me el xip i vaig mentalitzar-me en els quatre dies que passaria junt amb la Glòria i en aquell paradis tan somniat que era Mallorca.
Semblava un somni en arribar a aquell magnífic hotel en el mateix passeig marítim i en presentar la nostra butlleta i donar els nostres noms respectius, aquell recepcionista de cara alegre i amb amabilitat desmesurada va comentar-nos que previ un sorteig intern de l'hotel, ens havien comodat en una de les suites nupcials i en entrar a l'habitació la nostra sorpresa fou manifesta i exagerada i en quedar-nos sols, el primer que se'ns va ocòrrer fou saltar desmesuradament sobre aquell llit inmens i comprovar la seva confortabilitat.
Potser l'encant més especial el tinguerem desplegant les llargues cortines que desvelaven la gran terrassa i oferien unes vistes immillorables del passeig i de la badia de Palma quan el llum del sol es reflectia tenuament i les ballugadisses onades zigzaguejaven un gris apagat que es reflectia en els nostres ulls observants i captivats per tanta bellesa.
La cambra de bany era enorme. Una grandiosa banyera i les parets de rajoles blau-marí que cobrien tot l'entorn i el sostre i una col·lecció de tovalloles ens donaren peu a relaxar-nos en aquell oasí de calma i tambè de sensualitat que excità el nostre libido.
-Us semblaria que estaveu dins un somni no?
Una orquestra tocant el begin the begin i el so del piano vibrant i seductor envoltava l'immensa sala menjador i nosaltres dos en una taula ja preparada i disposats a fruir d'un exquisit sopar amb mariscada inclosa i un bon vi blanc que el cambrer es cuidava d'omplir-nos les copes en tot moment, a tu que et sembla?...
Fabulòs! Increible! I desprès vindria el raïm i la festa de cap d'any, no?
Ja l'alegria ens desbordava i el cava anava a dojo per tota la sala mentre anavem comptant els tocs de campana emplenant-nos la boca amb els dotze grans de raïm i un llarg petó desitjant-nos que aquella felicitat no acabés mai va dur-nos instintivament a la pista de ball on ens abraçarem i ens omplirem de la calidesa d'aquella nit fantàstica, en una continuació de balls i més balls fins a altes hores de la matinada.
Desprès vindria comprovar la resistència d'aquell gran llit, vaig afegir, burleta?
Doncs no te'n donaré detalls. Seria groller per part meva, encara que si que et diré que aquell divendres de cap d'any, no va'm sortir de la cambra i el sopar ens el van servir a la mateixa habitació. T'invito a pensar que, degut a una indisposició o a un excés de cava. Tu mateix!
El dissabte el dedicariem a visitar l'illa. Va'm llogar un C-4 de color groc i voliem veure la cartoixa de Valldemossa on hi visqueren durant un temps el músic Frederic Chopin i la seva companya George Sand.i en les cel·les 2 i 4 es troben els documents i records de l'estada de Chopin i George Sand, entre 1838 i 1839 Situat en un magnific indret de la serra de Tramuntana, a més de 400 m. d'altura.
També visitàrem el monestir de Miramar, al mateix terme municipal de Valldemossa fundat a 1276 per Jaume II, a petició de Ramon Llull, per acollir un col·legi de missioners dedicat a l'ensenyament de l'àrab i altres llengües orientals, amb l'objectiu de preparar frares per a convertir infidels al cristianisme. L'arxiduc Lluis Salvador d'Austria (1847-1915), va comprar al 1872, desprès d'enamorar-se dels paisatges de la costa nord de Mallorca, l'antiga possessió. A la mort de l'arxiduc, la propietat de Miramar, igual que la de Son Marroig, passà al seu secretari, el mallorquí Antoni Vives, excepte les terres de s'Estaca, que passaren a ser propietat de la seva amant oficial la majorala Catalina Homar i des dels anys 90 són propietat de l'actor Michael Douglas i de la seva ex-dona Diandra.
Ja de tornada a Palma ens perderem pels carrers i carrerons del centre, pel barri jueu i visitarem la catedral i el castell de Bellver.
-Ja veig que em vols abocar per la cara la sort que has tingut i com t'ho has passat de bé aquest cap d'any a Mallorca. Et felicito i no em torturis més, sisplau!
Aquella nit de dissabte fou la més especial, la més sensual, la més agosarada. Aquell llit de l'hotel treia fum. N'estava de càlid!
-Prou. No vull saber-ne més detalls del teu viatge, que t'aprofiti. Adèu!
-Que n'és d'injusta la vida. El meu millor amic recreant-se amb les seves gestes eròtiques, amb la boca plena de grandeses i de foteses extremes i jo oblidat i incomprès, titllat de sarassa, quan els meus desitjos i les meves instintives forces m'aboquen a engrapar la calidesa i la planùria del seu cos, l'instintiva i hàrmoniosa palpació dels racons més amagats i de l'esvelta figura que em captiva i em sedueix, mentre el malentés d'una prudent i passiva conducta que reprimeix el meu desig de ella, em jutja i conclou, equivocadament, en un fi que no és real, pot semblar-ho, però és només el resorgir d'una estratègia equivocada, la maldestra i manca de costum de l'òxidada inèrcia del festeig captiu, de la clàssica seducció passiva. Res més lluny dels meus propòsits!
-Potser, ja no n'aprendre mai.
