Aquell pastís de xocolata va ser la culminació del meu aniversari i conjuntament dels 33 anys recents complers de la Sílvia que va bufar les espelmes ben satisfeta i cofoia, mirant de fit a fit l'Arnau que enarborant el seu millor somriure va omplir de ferma satisfacció les voluntats i les fal·leres de tots els presents.
Feia unes setmanes que l'Arnau, envoltat per tots els seus familiars rebia la fe del baptisme en una cerimonia cordial i plena de senzillesa, a l'església del Prat, conduït per un capellà cordial i planer.
Ara ja semblava que en poc menys d'un any aquell nedó de mirada clara i profunda no podria abastar els reptes que se l'hi presentaven perllongadament d'assistir a la guarderia quan encara ni sabia caminar. Però, ves per on, aquell marrec rialler i enfotaire volava molt amunt i molt solt, per l'espai de l'aula de guarderia, plena de color i de dibuixos ben llampants, amb les parets brillants i les senyoretes lliurades i abocades a complaure i abastir-los a ells, de cordialitat i d'ensenyament primari i verdader per a guiar-los per un camí on poc a poc aquells petits éssers s'endinsaran amb cautela i fermesa per abastar en el pas dels anys l'ensinistrament i la destresa necessària per afrontar amb eines prou solvents els avatars de la seva vida futura.
Estavem entaulats, saborejant uns exquisits rovellons, disfrutant de la comoditat dels mobles nous, ben funcionals, que ens reunien de nou en un dia assenyalat i seguirem l'àpat ben esplendit mentre gaudiem tots d'aquell marrec d'Arnau que amb la seva sola presència ens encarallotava a tots i ens conduia sense frisances ni recels a jugar amb ell amb desinvoltura i convenciment.
Ara ja no valien excuses ni evasions. Ara tot era real, recobert de inutils fugidisses cap enlloc. Calia assumir-ho i el fet autèntic era que, del 1949 del segle passat fins el 2009, d'aquest segle vint-i-u, havien transcorregut 60 anys, ni més ni menys i aquests són els anys que tinc i amb tot aquest hundicap generacional, les meves vibracions les conservo intactes i esplèndides, com sempre! O al menys a mi m'ho semblen. Tot està controlat, segurament....
Poques coses en la vida són tan importants com el sentiment de repassar i contemplar el seguit de fotografies que heu recopilat en un album una sintesi del meu pas per la vostra vida. Això m'omple de satisfacció i vull dir-vos que em colmeu d'alegria.
Aquell diumenge de celebració era càlid i agraït, tenia l'encant d'antigues reunions familiars i enfortia els nostres esperits amb aquella calidesa de llar i protecció que només ho dona el compartir i el donar-se sincerament i obertament a aquells qui estimes.
