Innocentada
No deixa de ser sorprenent i macabra la innocentada que en Situ Creus va organitzar aprofitant el servei sanitari del lloc de treball d'una familiar, en un centre de dia, de malalts greus de ronyó i de diàlisi.
No deixa de ser sorprenent i macabra la innocentada que en Situ Creus va organitzar aprofitant el servei sanitari del lloc de treball d'una familiar, en un centre de dia, de malalts greus de ronyó i de diàlisi.
A primera hora del matí d'aquell 28 de desembre se les enginyà per a fer-se amb “l'esquelet humà” de què disposen al centre. El col·locà damunt una llitera, simulant connectar-lo a un aparell de diàlisi, tapat amb un llençol fins l'alçada del coll, deixant només la calavera al descobert.
Quan una de les infermeres va obrir el llum de la sala en començà la jornada de treball i es preparà a condicionar els estris i les màquines de diàlisi, en veure el “suposat cos” i la “calavera”, tota sobresaltada va exclamar esglaiada:
-Quina mala sort! Un pacient de diàlisi que s'ens ha quedat sec per no desendollar-lo!...
Cotxe nou?...
En Situ Creus estava content doncs estrenava per fí el cotxe que durant temps havia somiat. Un C3 automàtic. Això volia dir que els problemes greus de mobilitat que patia no li donarien cap transtorn al no tinguè que desembragar i la seva sordera total tampoc seria cap obstacle degut a la informació visual que l'anava guiant en cada moment del trajecte.
En Situ Creus estava content doncs estrenava per fí el cotxe que durant temps havia somiat. Un C3 automàtic. Això volia dir que els problemes greus de mobilitat que patia no li donarien cap transtorn al no tinguè que desembragar i la seva sordera total tampoc seria cap obstacle degut a la informació visual que l'anava guiant en cada moment del trajecte.
Arribà doncs el dia esperat que li lliuraren el cotxe i encara que el llibret amb les instruccions de funcionament i ús no li havien proporcionat, no va ser cap obstacle greu per engegar-lo i desar-lo al pàrquing de sota casa seva, per a retrobar-lo intacte el dia següent.
Aquella rampa del pàrquing que havia de salvar era molt “costa amunt” i quan va posar en funcionament el vehicle i molt probablement degut a la seva sordesa, va posar-se en marxa el mecanisme automàtic excessivament accelerat, cosa que el nostre amic no percatà.
La indicació lluminosa li deia “accelerar” i així mateix ho va fer. Va pujar la rampa a “corre cuita” “cagant llets” i quan va arribar al replà de la sortida al carrer, el cotxe va volar precipitant-se cap a un altre vehicle que estava aparcat i que miracolosament esquivar però mesurà malament la sobtada maniobra que el dirigí de pet cap a un pobre veí que estava assegut en un banc, amb tanta virulència que el pobre home quedà entaforat dins una jardinera municipal, amb les cames penjant-li per fora.
No va ser aquell un moment feliç de la seva vida, ni tampoc del pobre veí que l'acompanyà amb una ambulància a l'hospital amb fractures a les dues cames mentre que en Situ un traumatísme a l'espatlla i un bon cop al cap.
Per a més “inri” el metge per alleugerir aquell dolor, va suggerir a la filla d'en Situ que els havia acompanyat que li donaria un calmant, mentre aquesta amb naturalitat absoluta li contestà: Doctor, no cal, és sord!...
En referència al cotxe automàtic va quedar ben aixafat, llàstima que gairebé ni l'havia estrenat.
La dona del veí lesionat és qui ha sortit més ben parada doncs ara sempre té el seu home a l'abast i no com abans que no parava mai a casa.
No hi ha mal que per bé no vingui!
La dona del veí lesionat és qui ha sortit més ben parada doncs ara sempre té el seu home a l'abast i no com abans que no parava mai a casa.
No hi ha mal que per bé no vingui!
